Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Leopold Antonín Koželuh
Música
Compositor bohemi.
A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb FX Dušek Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música A Viena es perfeccionà al costat de JG Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de WA Mozart i J Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements…
Noche de verano
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 101 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa, Gian María…
festa
Etnologia
Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar naixement, matrimoni, econòmic festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita, religiós festes d’iniciació, repetició de mites o polític commemoració d’una acció bèllica El lloc de festa és variable les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les festes…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
caramelles
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles.
A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el Diumenge i el Dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament…
processó
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se'n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques…
Els rituals i les festes de foc
El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…
tible
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble de característiques anàlogues a la tenora
.
Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…
salesià
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa Societat de Sant Francesc de Sales, fundada a Torí (Itàlia) per sant Joan Bosco el 1859 i reconeguda per Pius IX el 1864 (les seves Constitucions foren aprovades el 1874), per educar cristianament la joventut pobra.
S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina La primera casa a l’Estat espanyol fou el collegi d’Utrera 1881, i la segona les escoles professionals de Sarrià Barcelona, fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers La visita del fundador a Barcelona 1886 donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià 1889-92, que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica El 1902 la província ibèrica fou dividida en quatre inspectories la…
falcons
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina