Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
fabricant
© Fototeca.cat
Tecnologia
Propietari d’una fàbrica o d’unes quantes.
Fins al s XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en el…
Gaspar de Centelles i de Montcada
Història
Noble.
Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conquers l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559 Acusat…
saqueig de Ciutadella
Incursió d’un estol (140 veles) de corsaris turcs contra Ciutadella (després de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjat davant la Maó pels canons de Sant Felip Neri), que desembarcà davant la vila el primer de juliol de 1558, a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el Capità Miguel Negrete amb 700 homes, que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n'incendiaren els arxius i les esglésies la destrucció fou gairebé general, i més de 2 500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada acta de Constantinoble , amb la relació dels fets i els noms dels presoners Posteriorment el clergue Marc Martí anà a…
Eiximèn Peres d’Arenós
Història
Ric home d’origen aragonès de la mainada reial, establert al País Valencià.
Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de…
Mare de Déu de Castellgermà, abans Santa Eulàlia (Sarroca de Bellera)
Art romànic
La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes…
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en…
Federació Catalana d’Halterofília
Halterofília
Organisme rector de l’halterofília a Catalunya.
Fou creada l’any 1969 arran de la desvinculació d’aquest esport de la Federació Espanyola de Gimnàstica, on figurava dins la secció d’aixecament de pes Els seus promotors foren Joan Peña Morera, Ferran García Reverté, Àngel Cuadripani i Jaume Figueras Grau, que es convertí en el primer president El club pioner d’aquest esport a Catalunya fou el Centre Gimnàstic Barcelonès El 1970 la federació tenia 500 llicències Promou i regula la pràctica de l’halterofília i organitza competicions com la Lliga catalana, el Campionat de Catalunya i, puntualment, el Campionat d’Espanya, i…
Sant Joan de l’Hospital (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta capella d’hospital es trobava en un principi fora de les muralles de la vila dels Prats de Rei, en el raval Originàriament tingué les funcions assistencials dels hospitals de camí, que després deixà d’exercir Les primeres notícies de l’existència d’aquest hospital es remunten a l’any 1295, que un membre de la família Puig del terme de Grevalosa feu diverses deixes a les capelles i els hospitals de la zona compresa entre Grevalosa i els Prats de Rei entre els hospitals beneficiats figurava l’hospital dels Prats de Rei Al segle XVII aquesta capella de Sant Joan situada als…
Bartomeu Sirvent
Història
Alt funcionari reial.
Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…