Resultats de la cerca

Era dirigida per Josep Barceló, Ramon Maseras i Antoni Gual El 1855 aquesta comissió passà probablement a formar part de la Comissió de les Classes Obreres

Creació de la Comissió de la Classe de Filadors, agrupació obrera barcelonina organitzadora de les actuacions contra les selfactines màquines de filar automàtiques

A Barcelona els filadors d’or formaven un gremi, poc nombrós, però que assolí una certa activitat econòmica

Antigament els borraires, dits també borrallers , eren menestrals filadors i comerciants que a Barcelona, al darrer quart del s XVIII, constituïen gremi juntament amb els collaters

Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny , primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora Els anys següents construí algunes jennys , que foren destruïdes l’any 1768 durant una vaga de filadors Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on installà una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort

Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854…

Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort…

Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al…

Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…

Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou president 1926-…