Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
filadora
Maqueta d'una màquina de filar berguedana, emprada a Catalunya entre el 1790 i fins el 1870
© Fototeca.cat - L. Berga
Indústria tèxtil
Nom genèric que hom dóna a les màquines de filar ( contínues, selfactines, berguedanes
, etc), especialment a les més antigues, fetes anar a mà o mitjançant força hidràulica o animal ( filatura
).
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina
, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la…
filadora de cap obert
Esquema del funcionament d’una filadora de cap obert
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina de filar moderna.
A diferència de totes les altres, a aquesta màquina les fibres entren soltes cap obert a l’òrgan rotatiu generalment un rotor còncau o una turbina, són aplacades contra la paret interior d’aquest, per mitjà de l’acció combinada de la força centrífuga i d’una forta succió, i reben, així, la torsió que les ajunta per a formar el fil Aquest sistema permet d’elevar la velocitat d’enrotllament de les bobines fins a unes 45 000 rpm el pes de les bobines receptores pot arribar als 4 o 5 kg Així, hom aconsegueix una producció de 3 a 5 vegades superior a la d’una contínua d’anells continu 1 4 Hom la…
Antoni Regàs-Borrell i Berenguer
Inventor.
Estudià a Barcelona El 1722 s’establí a Saragossa, on, protegit per la Sociedad Aragonesa de Amigos del País, féu recerques per millorar la indústria sedera i que repercutiren en l’auge de la del País Valencià, com un nou model de torn per a filar i un procediment per a filar la seda amb aigua freda Publicà diversos opuscles tècnics El 1806 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el féu soci numerari
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons…
borra
Indústria tèxtil
Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil procedent de les operacions de batanatge, cardatge, pentinament, etc, considerada com a rebuig.
És aprofitada per a filar fils gruixuts, fabricar buates i encoixinar
llana cardada
Indústria tèxtil
Filats de llana gruixuts, peluts, no gaire regulars i sense pentinar, obtinguts en un assortiment de tres cardes (emborradora, intermèdia i metxera).
La metxa obtinguda a la metxera passa directament a la màquina de filar
Constituïda a Mataró la cooperativa de producció L’Obrera Mataronenca
Es constitueix a Mataró la cooperativa de producció L’Obrera Mataronenca, per a filar i teixir cotó