Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Estat i tendències de la flora i la florística valencianes
Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…
associació
Geobotànica
Unitat fonamental en l’estudi tipològic de la vegetació segons l’escola fitocenològica sigmatista.
És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes representants d’associació que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura,ecologia, etc L’associació és definida per una taula d’inventaris i sol posseir un cert nombre d’espècies característiques, absents o presents només en quantitat més petita a les altres associacions del mateix territori Així, per exemple, les diverses menes d’alzinar que hom pot distingir als Països Catalans alzinar amb marfull, alzinar baleàric, alzinar muntanyenc, alzinar de…
Asa Gray
Botànica
Botànic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals
John Isaac Briquet
Botànica
Botànic suís, un dels representants més importants de l’escola neolinneana mediterrània.
Fou un dels principals promotors del codi de nomenclatura botànica Les seves aportacions a la florística mediterrània són molt importants, especialment la continuació de la Flore des Alpes Maritimes , que havia començat Émile Burnat, i el començament del Prodrome de la Flore Corse , que continuà René de Litardière
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta
Antoine Gouan
Botànica
Botànic francès.
Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae
Salvador Rivas Goday
Botànica
Botànic castellà.
Fill de Marcelo Rivas Mateos i pare de Salvador Rivas Martínez Fou catedràtic de botànica de les facultats de farmàcia de Granada i de Madrid És autor de nombrosos treballs de florística i de fitosociologia, entre els quals destaquen Revisión de las orquídeas de España 1930, Importancia fármaco-botánica del Valle de Tena 1945, Algunas novedades fitosociológicas de España meridional 1968 i, amb Bellot Rodríguez, Estudios sobre la vegetación y flora de la comarca Despeñaperros-Santa Elena 1945
formació
Geobotànica
Tipus de vegetació definit pel seu aspecte i no per la seva composició florística.
Les formacions són caracteritzades per la forma biològica dominant, i corresponen, en general, a les unitats de vegetació distingides popularment bosc, prat, garriga, brolla, etc
element florístic
Geobotànica
Conjunt d’espècies vegetals d’àrea coincident, la qual correspon a una regió florística.
regne paleotropical
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les regions càlides del Vell Món.
És separat del regne holàrtic pels deserts del Sàhara i d’Aràbia i per l’Himàlaia del regne capenc, pel desert de l’Àfrica Austral, i del regne australopapú, per la mar de les Cèlebes i per l’estret de Makasar La flora és molt rica, amb algunes famílies endèmiques, com la de les pandanàcies o la de les dipterocarpàcies, i moltes altres de comunes amb el regne neotropical, com la de les palmes o la de les piperàcies A les zones equatorials, amb pluges abundants durant tot l’any, hi prospera la pluviïsilva, de gran riquesa florística i estructural A les zones tropicals, amb una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina