Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
La fosca fondària dels sòls
Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
termoclina principal
Geografia
Canvi relativament brusc del gradient vertical de temperatura que se situa entre els 600 i els 1 000 m de fondària en el límit aproximat de l’aigua central i l’aigua intermèdia, entre les latituds temperades d’ambdós hemisferis (inclosa la zona equatorial).
Aquesta termoclina, anomenada principal i que és permanent, eleva la seva fondària fins a tallar la superfície aproximadament a latituds superiors a 40º
calar
Tenir un recipient més o menys fondària o capacitat.
capa d’Ekman
Geografia
Gruix d’aigua superficial dins del qual es deixa sentir l’efecte de l’esforç del vent, i on la velocitat del corrent es distribueix seguint l’anomenada espiral d’Ekman.
Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1000 m de …
termoclina
Ecologia
Línia imaginària que indica el gradient brusc de temperatura i densitat de les aigües dels llacs i de les mars.
En els llacs de superfície mitjana la termoclina es forma generalment entre 6 i 15 m de fondària, i, en els grans llacs i a les mars entre 20 i 30 m La termoclina és constant a les mars, però als llacs varia, segons el cicle tèrmic anual, i les seves fluctuacions determinen variacions molt importants en la distribució de les espècies i de la biomassa dels diferents nivells de fondària dels llacs
espiral d’Ekman
Geografia
Estructura en espiral que pren la distribució de la velocitat horitzontal de l’aigua al llarg de la vertical, que és solució del model d'Ekman.
Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud
mantell
© Fototeca.cat
Geologia
Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça, i la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del nucli.
S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P o longitudinals creix des de 8 a 14 km/s Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior Des…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina