Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Foto-Film Calella
Cinematografia
Entitat cultural creada el 1966 a Calella (Maresme) per aficionats a la fotografia i al cinema.
Des del començament muntà cursets d’iniciació, concursos de guions i activitats de caràcter expositiu, social, esportiu o lúdic El 1967 organitzà una sessió d’ amateurs catalans, després de la qual l’Ajuntament muntà amb l’entitat el Festival de Cinema Amateur, que es convocà anualment fins el 1975 Per la seva banda, l’entitat muntà el 1974 el I Certamen Internacional 9,5, després anomenat Certamen-Trobada internacional de cinema 9,5 el 2004 celebrà la seva trenta-unena edició que organitzà a partir del 1976 amb el Grup 9,5, creat dins l’entitat El mateix any 1974 s’edità la revista "Objetivo…
Foto-Film Navàs
Cinematografia
Entitat creada a Navàs (Bages) el 23 d’abril de 1978 amb l’objectiu d’associar els seus cineastes amateurs.
Les seves primeres activitats foren la participació en diferents concursos locals i regionals de fotografia i cinema El 1980 presentà una selecció dels curts rodats pels seus socis a la seu del Film Club Manresa Després d’algunes jornades d’aprenentatge a Manresa, decidí impulsar un Concurs Nacional de Cinema Amateur La primera edició es realitzà el 1982 i fou organitzada per Joan Bertrán, Josep Giralt, Josep Obradors, Sadurní Rovira i Josep Vendrell Conscients de la progressió irresistible del vídeo, optaren per incorporar-lo el 1993 Entre el 1990 i el 1995 el certamen es convertí en…
escola d’Olot
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…
Copa Pirineus
Arxiu Sancha / Foto Postius
Rugbi
Campionat de rugbi disputat entre equips de Catalunya i el sud de França entre el 1960 i el 1967.
Fou organitzada per la Federació Catalana de Rugby i alguns clubs de la Catalunya del Nord i de la regió d’Occitània afiliats a la federació francesa La primera edició la disputaren la UE Santboiana, el CN Barcelona, el Picadero, el Racing Club Pézillanais, la Jeunesse Sportive Lliberiènne, l’ASS Pradéenne i el Cabestany Olympique A la final, al camp de la Fuixarda, la Santboiana vencé l’equip de Prada L’equip de Sant Boi també fou el campió de la segona edició 1961 El torneig oferí la possibilitat de veure jugar a Catalunya grans equips del Rosselló, com ara la USAP de Perpinyà, que fou…
retaule dels Consellers
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què és conegut el retaule que pintà Lluís Dalmau per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a…
Teodoros
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom que apareix a manera de signatura a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica (segle XI) de Sant Joan de Boí (avui al Museu d’Art de Catalunya).
És presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec —la inscripció apareix en caràcters grecs— i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya
Club Tennis Taula Badalona
Club Tennis Taula Badalona
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Badalona.
Nascut com a secció de l’Agrupació Excursionista de Badalona entitat que posteriorment prengué el nom de Centre Excursionista de Badalona, fou constituït l’any 1938 en plena Guerra Civil Dos anys després tancà les portes, però reprengué l’activitat el 1948, amb la destacada aportació de Ramon Fonollà El 1981 absorbí el club de tennis de taula de la Societat Cultural l’Oliva Gràcies a aquesta unió de forces, s’afilià a la Federació Catalana de Tennis Taula i començà a competir oficialment El 1987 organitzà el Campionat d’Espanya infantil i juvenil L’any 2000 arribà a disputar una fase d’ascens…
Mestre de la Seu d’Urgell
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar sense que hagi pogut ésser demostrat amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les estretes relacions…
Neue Sachlichkeit
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Corrent pictòric alemany desenvolupat bàsicament durant la república de Weimar (1918-33).
Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països Catalans hi hagué un ressò d’…
escola de Sitges
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a un grup de pintors paisatgistes aglutinat a Sitges al darrer quart del segle XIX.
En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots els pintors d…