Resultats de la cerca

En fou fundador i president Antoni MSbert i Massanet , i el motiu de la seva creació fou l’oposició de privilegis a les universitats confessionals 1928-29 Posteriorment s’uní a l’agitació republicana de 1930-31 esdeveniments de la facultat de medicina de Sant Carles, març del 1931 Organitzada federativament, la FUE de Catalunya i Balears fou presidida per Ricard Francesc Escrig, i entre els seus membres hi havia Joan Sales, Francesc Tosquelles i Josep MLladó

Anunci del concert al Palau de la Música del dia dels fets del Palau, “La Vanguardia”, Barcelona, 18-5-1960 AHC / GS El 19 de maig de 1960, diverses persones que assistien a un concert al Palau de la Música Catalana, i davant de diversos ministres presents a la sala, van començar a cantar El cant de la senyera , prohibit en aquells anys La policia va detenir 20 persones, entre elles Jordi Pujol i Francesc Pizón, que serien sotmesos a un consell de guerra que els va condemnar a 7 i 3 anys de presó respectivament Entre els detinguts, hi havia Magí Sanmartí Roset, estudiant de medicina, que va…

Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït per Pere Jaume Esteve També escriví un Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa

Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigüesvives 1767-1807 i escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano 1804

Des del 1934 collaborà en la realització de diversos films El seu primer llargmetratge fou Se le fue el novio 1945 Dirigí Apartado de correos 1001 1950, film d’acció de notable realisme que no tingué tanmateix continuïtat en la seva obra posterior Duda 1951, Lo que nunca muere 1954 i una llarga sèrie de films de consum

Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455

Doctor en lleis En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques Publicà les narracions La hija del mar 1858 i Azucena 1858, les peces dramàtiques Aquí fue Troya 1858 i El Mesías prometido 1858, les novelles La estrella de Villalar 1861 i El castigo del cielo 1871 i els assaigs Historia de la insurrección y guerra de Cuba 1870 i Insurrección federal en 1873 1873

El 1960 es graduà en literatura espanyola i francesa al Trinity College de Dublín Posteriorment inicià una carrera acadèmica com a professor a les universitats de Belfast i Londres 1968-75 Resident a l’Estat espanyol des de la segona meitat dels anys setanta, el 1984 n'obtingué la nacionalitat És autor de cròniques i estudis sobre episodis rellevants de la Guerra Civil Espanyola i de biografies o reportatges de personatges relacionats amb aquest conflicte, molt especialment Federico García Lorca La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca 1971, censurat…

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937