Resultats de la cerca

S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic

La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…

Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927 amb Maurice Grammont i Georges Millardet, a Madrid 1928 amb Menéndez Pidal i Américo Castro, a Zuric 1929 amb Louis Gauchat, Arnald Steiger i Jakob Jud, i a París 1930 amb Oscar Bloch, Mario Roques i Antoine Meillet Es doctorà a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra  l’introduí…

L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…

Vida i obra Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció El més gran de vuit germans, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Els seus mestres foren Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Lluís…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…