Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Carmen Atienza del Castillo
Arxiu Arc Sant Celoni
Esports de tir
Arquera.
Resident a Catalunya des del 1956, s’inicià al tir amb arc l’any 1986 amb un arc recorbat, tot i que la seva progressió fou amb l’arc de politges 1988 És l’única esportista estatal que ha aconseguit ser campiona d’Espanya en les quatre disciplines de tir amb arc recorregut de bosc 1988, tir sobre diana lliure 1994, tir de camp 1997 i tir en sala 1998 El 1999 fou distingida amb la placa de la federació catalana per aquesta gesta Fou campiona d’Espanya per equips formant part de l’Arc Sant Celoni 2007 i vint-i-dues vegades campiona de Catalunya Aconseguí el rècord d’Espanya de la distància de…
Rosa Venes i Clusas
Història
Heroïna, coneguda pel nom de casada Rosa Venes i de Lloberes.
Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà en l’…
Eduard Martí i Teixidor
Música
Compositor de sardanes català.
Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…
literatura anglonormanda
Literatura
Literatura importada a Anglaterra el 1066 amb la invasió dels normands i que, escrita en el dialecte d’aquests, perdurà fins entrat el s XIV.
Malgrat la introducció d’elements tradicionals anglesos, és considerada una variant de la literatura francesa, puix que n'adoptà els gèneres i els temes literaris Així, fou conreada la cançó de gesta Waldef, Horn e Rimenhild, Bovon de Hanstone , etc, el lai Havelok, Désiré, Du cor , etc i la novella de cavalleries Amadas et Ydoine , etc També han estat conservades nombroses obres històriques Estoire des Engleis, de Geoffrey Gaimar, s XII l' Histoire de Guillaume de Maréchal, s XIII, etc, religioses vides de sants, traduccions de la Bíblia i d’obres llatines, didàctiques, morals, etc,…
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals Més enllà d’aquests, hom…
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Cronista català traductor de les obres historiogràfiques de Rodrigo Ximénez de Rada, habitualment anomenat Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
La Historia Arabum era traduïda el 1266 i en aquesta mateixa data, o molt propera, ho devien ésser les altres obres de l’arquebisbe toledà Aquestes traduccions s’han perdut, amb l’excepció d’alguns fragments Una Crònica d’Espanya , que és una traducció resumida de la Historia Gothica , de Ximénez de Rada, interpolada, continuada i adaptada, i fou redactada el 1267 i 1268, pot ésser atribuïda amb gran seguretat a Ribera de Perpinyà, que n'hauria fet en iguals dates el text llatí Fou potser un monjo de Sant Cugat en bona relació amb Ripoll, o bé un monjo de Ripoll en relació amb Sant Cugat Les…
Biblioteca Nacional
Biblioteca pública amb seu a Madrid, cap del sistema de biblioteques de l’Estat espanyol.
El seu origen fou l’antiga Biblioteca Real, fundada el 1712, durant el regnat de Felip V, el qual l’enriquí considerablement amb donacions i facilitats adquisitives Ocupà diversos locals fins i tot cases particulars abans de la definitiva installació dins l’edifici actual, construït expressament per a aquest fi Disposa del dipòsit legal, en qualsevol suport, i conté més de 5 000 000 de volums, 30 000 manuscrits, més de 3 000 incunables i 238 000 volums rars, entre d’altres Conté un fons molt valuós d’impresos en general, de cartografia, de música i de revistes, i una magnífica Sala Cervantes…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
cantilena
Literatura
Música
Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que hauria donat lloc a la formació de les cançons de gesta.
Crònica d’Espanya
Literatura catalana
Primera traducció anònima al català de l’epítom llatí Status Yspaniae a principio usque nunc (1268) de la Historia gothica o Historia de rebus Hispaniae (1243), de Roderic Ximénez de Rada, arquebisbe de Toledo (1170/80-1247).
Desenvolupament enciclopèdic Es conserva intercalada en una crònica universal francesa ms esp 13 de la Bibliothèque Nationale de París Atribuïda temps enrere a Pere ↑ Ribera de Perpinyà , hom ha demostrat que aquesta autoria és injustificada i que l’obra fou redactada cap a l’any 1268 per un autor anònim, qui en continuà la redacció amb el regnat de Jaume I fins a la conquesta de Múrcia l’any 1266, canviant-hi la ideologia del model en mostrar-se a favor de la independència de l’Església tarraconense respecte de la seu toledana Les interpolacions procedeixen de la Historia Romanorum i de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina