Resultats de la cerca

Nascut en el si d'una família de botiguers, de pare  alemany i mare caixubi , ètnia que té una certa importància en la seves obres, a disset anys s’allistà a les SS , i el 1944 fou mobilitzat per combatre en una divisió cuirassada Capturat pels aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, en sortir del camp de presoners treballà en oficis diversos, entre d’altres, treballador agrícola, miner i picapedrer d’una funerària Posteriorment estudià escultura i arts gràfiques a l’Acadèmia de Düsseldorf 1948-52 i, més tard, a l’Escola Superior de Berlín 1952-56 Tot i dedicar-se sobretot a les arts…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses obres de música…

Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats Fou F Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio Després d’un intent fallit d’estudiar amb P Hindemith, fou deixeble de M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938 Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N Huber i R Ketelborn, entre d’altres La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les avantguardes…

Estudià a Colònia i a Wuppertal i passà un temps com a assistent i repetidor a Wuppertal, Allenstein, Detmold i Allenhausen Debutà com a director d’orquestra a l’Òpera de Colònia el 1939 Després del parèntesi que la guerra marcà en la seva carrera, el 1945 fou nomenat director de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg, càrrec que deixà al cap de poc en ser requerit per les autoritats alemanyes perquè s’ocupés de la reconstrucció de l’activitat musical del país El 1948 renuncià els càrrecs oficials i assumí la titularitat de l’Orquestra Gürzenich de Colònia, on romangué fins el 1975 Després d’…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou oficial en un submarí Presoner dels britànics, el 1947 tornà a Alemanya i estudià arquitectura a l’escola tècnica de Stuttgart, on es graduà el 1951 El 1952 establí el seu propi estudi Professor a la Universitat Tècnica de Darmstadt 1967-87, la seva obra cabdal és la planificació i realització del complex esportiu per als Jocs Olímpics de Munic 1972, integrat bàsicament per un estadi, un pavelló d’esports i una piscina Hi desenvolupà un innovador sistema de cobriment a base d’un teixit plàstic sostingut per cables metàllics Altres projectes destacats…

Fou un dels fundadors del Grup 47 La seva poesia és considerada pel to escèptic i sovint aspre, la més representativa de la postguerra alemanya Abgelegene Gehöfte ‘Masies apartades’, 1948, Botschaften des Regens ‘Missatges de la pluja’, 1955 i Zu den Akten ‘Per a les actes’, 1964 En les seves nombroses peces radiofòniques, s’enfrontà al món real i al món imaginari Träume ‘Somnis’, 1953, Stimmen ‘Veus’, 1958, In anderen Sprachen ‘En altres idiomes’, 1964 La prosa tardana, com Maulwürfe ‘Talps’, 1968, exposa la seva concepció pessimista sobre la cultura humana

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres d’empresa…

S'interessà molt especialment per la península Balcànica, gran cruïlla de pobles, les llengües dels quals coneixia molt bé Tractà temes de substrat Das Dakische rekonstruiert aus dem Rumänischen ‘El daci reconstruït des del romanès’, 1966 i estudià els estadis més antics de les llengües romàniques Historische Latein-altromanische Grammatik ‘Gramàtica històrica del llatí tardà’, 1965 Fou professor de filologia romànica i balcanologia i director de l’Institut de Balcanologia de la Universitat Lliure de Berlín

Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325

Protegit per JR Becher i B Brecht, conreà la poesia sobre el recent passat polític alemany, a  Erinnerungen an einen Planeten ‘Records d’un planeta’, 1963, Unterwegs nach Utopia ‘Caminant cap a Utopia’, 1977 i Stilleben ‘Natura morta’, 1983 els contes irònics i novelles satíriques com Die Beerdigung findet in aller Stille statt ‘L’enterrament té lloc amb tot el silenci’, 1968 de caràcter policíac, Die geheime Bibliothek ‘La biblioteca secreta’, 1972, Tagträume in Berlin und andernorts ‘Somnis diürns a Berlín i altres llocs’, 1972 i Diesseits des Erinnerns ‘En aquest costat del record’, 1982