Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
hemodiàlisi
Depuració sanguínia extrarenal en què, mitjançant l’hemodialitzador, hom separa les substàncies nocives contingudes en excés en la sang per difusió a través d’una membrana semipermeable.
hemodialitzar
Realitzar una hemodiàlisi.
diàlisi
Química
En una solució, procés de separació dels soluts segons llur velocitat de difusió a través d’una membrana semipermeable adequada.
La diàlisi permet, per exemple, de purificar les solucions de proteïnes i altres biopolímers eliminant les substàncies de poc pes molecular i els possibles electròlits presents, i és el procés en què hom basa l'hemodiàlisi
hemodialitzar-se
Sotmetre’s a un tractament d’hemodiàlisi.
La funció renal
L’aparell urinari La sang que circula s’encarrega de transportar els residus produïts pel metabolisme cellular Però cal que passi a través d’un filtre capaç d’alliberar-la dels residus i de mantenir dins de límits precisos la relació entre l’aigua i els nombrosos soluts que conté Aquesta funció de filtre la fan els ronyons, que són part d’un circuit hidràulic de descàrrega de les deixalles líquides de l’organisme l’aparell urinari Recordem aquí que un altre filtre important de la sang, procedent de l’intestí carregat de substàncies produïdes per la digestió, és constituït pel fetge vegeu "La…
hemodialitzador
Aparell de filtració sanguínia en què la sang és sotmesa a diàlisi.
Es basa en el procés fisicoquímic d’intercanvi de molècules d’aigua i de soluts, a través d’una membrana semiimpermeable de característiques adequades, entre la sang del pacient i el líquid dialitzador, que és renovat constantment, la composició del qual és similar a la del plasma Les dimensions dels porus de la membrana utilitzada, així com la diferència de concentració de les distintes substàncies en l’una i l’altra banda de la membrana fet que condiciona llur velocitat de difusió, determina que sigui possible l’eliminació de substàncies tòxiques o de rebuig de poc pes molecular, mentre que…
Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Medicina
Centre hospitalari de Barcelona.
És el complex hospitalari més gran de Catalunya Està vinculat a l’Institut Català de la Salut després del traspàs de competències sanitàries a la Generalitat 1980 És fruit d’un procés dinàmic de desenvolupament a partir d’un nucli hospitalari inicial projectat el 1947 i inaugurat el 1955 Creat per la Seguretat Social, va néixer com a hospital general, amb una primera definició de “Residència” que canvià el 1966 per la de “Ciutat Sanitària” Aquest mateix any obrí l’escola d’infermeria, i el 1967 s’inauguraren l’ Hospital de Traumatologia i Rehabilitació , que incorporà a més l’únic centre de…
hepatitis
Patologia humana
Inflamació del fetge.
El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…
El que cal saber de la insuficiència renal
Patologia humana
La insuficiència renal és un trastorn caracteritzat per una pèrdua de les funcions renals que ocasiona un augment dels nivells sanguinis d’urea i d’altres productes de rebuig La insuficiència renal aguda és un tipus d’insuficiència renal que es produeix de manera sobtada i sovint se segueix d’una recuperació completa si s’efectua un tractament oportú Durant les primeres hores o dies del seu desenvolupament, la insuficiència renal aguda no origina símptomes Quan s’han instaurat ocasiona oligúria, és a dir, una davallada notable del volum d’orina evacuada La retenció d’aigua i urea i d’altres…