Resultats de la cerca

Les cèllules hipodèrmiques, molt juntes entre elles, es poden cutinitzar i esdevenir impermeables

Fundà l’Institut Orthopédique de Lió i el 1853 inventà la xeringa que duu el seu nom, per a injeccions hipodèrmiques Ideà també el procediment del galvanocauteri

Els nodes subcutanis apareixen en certes afeccions agudes, com l’eritema nodós i el reumatisme Hom troba nodes subcutanis en la sífilis i la lepra Les injeccions hipodèrmiques d’oli camforat o de parafina deixen nodes que poden persistir indefinidament

Les agulles destinades a injeccions intradèrmiques tenen el calibre fi i el bisell curt les destinades a injeccions hipodèrmiques o subcutànies, el calibre fi i el bisell llarg les destinades a injeccions endovenoses, el calibre gruixut i el bisell curt, i les destinades a injeccions intramusculars, el calibre gruixut i el bisell llarg

Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició Fou descobert l’any 1802 per AEkeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per Wvon Bolton És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita Fe,MnTa₂O₆ El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 0,0123% i 181 99,988% El 1 ⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 10 1 3 anys Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…

Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de…