Resultats de la cerca

A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat

En fou fundador i primer director Jaume Vicens i Vives Posteriorment n'han estat directors, entre d’altres, Emili Giralt 1975-88 i, des d’aquest any, Rafael Aracil Comprèn tres seccions d’investigació d’Història de la Dona, dels Moviments Socials i de la Història Rural Organitza congressos i cicles de conferències i publica monografies i revistes, com ara l’important repertori bibliogràfic “Índice Histórico Español”, “Estudios de Historia Moderna” 1951-60 i “Estudis d’Història Agrària”, i una bibliografia sobre El franquisme i l’oposició una bibliografia crítica 1939-1975 1981 El 1982…

Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…

El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…

El Centre nasqué amb la voluntat de coordinar i promocionar els estudis històrics d’àmbit local i comarcal La institució publica la revista anual d’estudis històrics Terme , en collaboració amb l’Arxiu Comarcal

Desenvolupament enciclopèdic Al començament de la dècada de 1950-60, començà a editar dues revistes Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español A la mort de Vicens i Vives 1960, el CEHI entrà en un obscur estat d’hibernació S’inicià una etapa de plena activitat i consolidació del Centre quan en fou nomenat director el professor Emili Giralt i Raventós 1970-98 L’any 1977, poc després de la mort de Franco, el CEHI incorporà els fons de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne FIEHS i d’un centre de recerca de Perpinyà La FIEHS, institució…

És el torneig d’estiu més prestigiós del futbol català amateur La primera edició fou organitzada pel Futbol Club Martinenc, amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, i hi prengueren part vuit dels clubs més antics de la ciutat, quatre dels quals eren de tercera divisió Sant Andreu, Júpiter, Horta i Europa i quatre, de preferent territorial Poble Sec, Ibèria, Sants i Martinenc Posteriorment, el nombre de participants passà a dotze equips El Martinenc, amb la collaboració de la UFEC, ha continuat organitzant-lo, tot i que puntualment n’han pres el relleu la Unió Esportiva Horta 1996,…