Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic També pot contenir ferro i titani Es presenta com a agregats bacillars o fibrosos disposats radialment Apareix en blocs de pelites degut a metamorfisme de contacte, típicament en xenolits de roques ígnies màfiques Té una duresa d’entre 6 i 7 Freqüentment és incolora o blanca, però també de color groc pàllid, rosa o vermell La seva densitat és de 3,14-3,26 Presenta una exfoliació clara en els exemplars no fibrosos i té un esclat vitri L’andalusita, la sillimanita i la cianita es transformen en mullita amb calor intensa Les seves propietats…

Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria dels contorns…

El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa fibló, secrecions nauseabundes, etc El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior El mimetisme mertensià consisteix en l’adopció d’una…

Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’anàlisi…

Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi Així, els cianurs activen la ureasa…

L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz

Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’arquetips és…

S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma fantàstica o…