Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Joan Pons i Álvarez
© Família Pons
Música
Baríton.
S'inicià professionalment al cor del Gran Teatre del Liceu , on destacà després de diversos anys de cantar petits papers, sobretot quan abandonà la corda de baix i adoptà la de baríton Hi debutà l’any 1970 amb Aïda , de Giuseppe Verdi , l’obra del qual esdevingué el principal vehicle de la seva projecció Des d’aleshores inicià una brillant carrera internacional, amb un repertori centrat en l’òpera italiana de Donizetti a Puccini , a més de Verdi El 1980 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi, amb un gran èxit El 1983 féu el debut a la Metropolitan Opera…
Sulpici Pontic
Historiografia catalana
Paleògraf, arxiver, documentalista i biògraf vuitcentista.
Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…
Almoradí
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.
El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot ametllers Les…
Josep Gibrat
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…
Josep Miralles i Sbert
Historiografia catalana
Eclesiàstic i investigador.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1887 i es doctorà a la de Madrid 1892 També es llicencià i es doctorà en teologia i dret canònic al Seminari Central de València Fou professor del Seminari de Mallorca 1886-96, fiscal eclesiàstic de la diòcesi 1894-1903 i canonge de la seu mallorquina com a arxiver capitular 1896-1914 Nomenat bisbe de Lleida el 1914, el 1926 passà a la diòcesi de Barcelona i el 1930 fou traslladat a la de Mallorca, on romangué fins a la seva mort Dirigí les publicacions Semanario Católico 1888-90,…
Valerià Weyler i Nicolau
Historiografia catalana
Militar i polític.
Vida i obra Ingressà en el Collegi d’Infanteria de Toledo 1852, on obtingué la graduació de sotstinent 1856 Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità 1862 Destinat a Mallorca, el 1863 sollicità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines Ascendí fins a capità general 1910 La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per Sagasta com a…
El camí de la felicitat
Cinematografia
Pel·lícula del 1925; ficció de dirigida per José G. Barranco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic seu li va…
acadèmia
Música
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de la música.
Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina