Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
cançó de pandero
Literatura
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (de Corpus, major, d’algun patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos…
cançó de pandero
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (Corpus, festes majors, d’algun sant patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997 Serra…
improvisació
Música
Execució musical espontània no codificada ni escrita.
És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz En la música polifònica medieval, hom improvisava sobre un cant donat en l' organum , el discant i el fals bordó A partir del s XVI fou la base de la música instrumental que acompanyava i ornava el cant formes musicals instrumentals basades en la improvisació foren el preludi, el tiento , la intonatio , la fantasia i el ricercare Als ss XVII i XVIII fou limitada als instrumentistes de teclat, que improvisaven sobre…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.
El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…
organum
Música
Denominació que es refereix a diverses formes de la polifonia vocal desenvolupades entre els segles IX i XIII.
Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment…
música popular de l’Amèrica anglòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels anglesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals Estats Units, el Canadà (excepte el Quebec) i Jamaica.
La cultura actual de l’Amèrica del Nord és fonamentalment europea, majoritàriament anglosaxona, malgrat que també rebé influència d’altres països, entre ells Espanya i França, i de cultures no occidentals, com l’africana o l’ameríndia La música americana, però, presenta una considerable homogeneïtzació, que ha estat la font d’importants estils, com ara el country , el jazz , el blues , el gòspel o el rock Country Aparegué els anys trenta i quaranta, provinent de la música del sud rural dels Estats Units, i dels emigrants que es traslladaren a les grans ciutats Segons els etnomusicòlegs,…
jazz
Música
Gènere musical creat a la comunitat afroamericana dels Estats Units al principi del segle XX, conjuntant diversos gèneres nascuts de la confrontació del seu bagatge musical amb el d’origen europeu, desenvolupats tots dos durant els temps de l’esclavatge i els primers anys de l’emancipació.
S’hi combinen elements melòdics, harmònics, rítmics i tímbrics provinents de la tradició musical africana i europea El tractament que reben el ritme i el timbre, on predominen elements d’origen africà, n’és la principal característica distintiva, juntament amb l’espontaneïtat improvisació i vitalitat de la producció musical El jazz ha ocupat una posició central en el desenvolupament i universalització de la música americana durant el segle XX, no solament per la seva pròpia i considerable popularitat sinó, sobretot, a través de les músiques que se’n derivaren Els orígens Des de la creació…
L'espectacle teatral
El teatre com a expressió Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena Porta un calçat, el coturn , proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu Els espectadors estan asseguts als seients esglaonats de la tribuna És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit collectiu I és igualment teatre l’espectacle burlesc i divertit representat pels actors d’una companyia de la commedia dell’arte , a l’inici…
El llenguatge de la música
Els elements del llenguatge musical Tocar un instrument i cantar són, com parlar, escriure o dibuixar, maneres d’expressar-se i de comunicar-se i, com tots els sistemes de comunicació, tenen les seves regles i característiques pròpies referides al seu tipus de llenguatge específic El llenguatge de la música es basa en sons que poden distingir-se entre ells gràcies a quatre característiques fonamentals to altura del so com a conseqüència del major —agut— o menor —greu— nombre de vibracions per segon, intensitat força dinàmica amb què és emès el so, durada espai de temps que dura l’emissió i…