Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
El TEDH condemna Espanya per maltractar dos etarres
El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna l’Estat espanyol per maltractaments infligits durant l’arrest i la detenció incomunicada a dos membres d'ETA autors de l’atemptat de la T-4 de l'aeroport de Madrid-Barajas el 30 de desembre de 2006 Les dues persones, detinguts el 6 de gener de 2008, hagueren de rebre atenció mèdica dues i quatre setmanes, a conseqüència dels cops rebuts
Ajut Infantil de Rereguarda
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1937 per tal de socórrer els infants afectats per la Guerra d’Espanya.
Organitzada per la mestra Estrella Cortichs , la primera colònia s’installà a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar Acollia infants abandonats o orfes, principalment del nord de l’Estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec El gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després
port de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia…
crioll | criolla
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
setges de Girona
© (CC0)
Història
Nom amb el qual són coneguts els tres setges a què fou sotmesa la ciutat de Girona durant la guerra del Francès per part de les tropes napoleòniques.
Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel sometent de l’…
Santa Creu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Restes de l’església, abans que fos enderrocada, situada prop de la masia de la Santa Creu JR González Les restes d’aquesta església es troben al costat nord de la carretera nova que va de Ponts a Folquer, a poca distància de la masia de la Santa Creu, en un vessant de muntanya entre Folquer i Palau Prop seu passava el camí que anava de Ponts i Gualter a la Conca de Dellà i hi havia una font Mapa 33-12290 Situació 31TCG461526 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer, el mas de la Santa Creu és a uns 3 km abans d’arribar a Folquer, prop d’un revolt marcat Les…
Hidrologia 2014
Hidrologia
L’any hidrològic 2013-2014 L’any hidrològic va ser, en general, més sec que altres anys Contràriament a la percepció que es pot tenir, pel fet que va ploure força durant l’estiu, les dades mostren que tant els cabals mitjans com els volums d’aigua aportats pels rius catalans van ser inferiors i en alguns casos força inferiors a les mitjanes històriques En canvi, la distribució per mesos dels cabals dels rius va mostrar que era atípica, i és el que va caracteritzar aquest any hidrològic Els cabals màxims anuals acostumen a produir-se durant els mesos de tardor o primavera, fruit d’episodis de…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
Sant Quirze de Pedret (Cercs)
Art romànic
Situació Sant Quirze de Pedret és situada a l’apèndix sud-est de l’actual terme, prop del riu Llobregat, al seu cantó esquerre, en un indret abrupte i costaner format per l’erosió del riu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 62,5 31 TDG 078625 Un aspecte de l’església des del sud-est Hom hi pot veure la disposició de la capçalera, amb el mur de tancament de la nau central i el de l’absis més alts que els nivells de les teulades respectives i amb la nau delcostat de migjorn més curta J Pagans…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…