Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
indi
Química
Metall del bloc p, grup III, de la taula periòdica; descobert per F.Reich i J.B.Richter el 1863 en una blenda de Freiberg (Alemanya); té els nombres d’oxidació 1, 2, 3.
Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom L’element natural és una mescla dels núclids 113 4,2% i 115 95,8% hom en coneix divuit núclids artificials 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114m, 115m, 116 i 116m, 117 i 11 m, 118 i 119 Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1% D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt malleable, no tan dur com el plom i bastant dúctil Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema…
indi
Física
Un dels set colors de l’espectre solar, entre el blau i el violat.
Les longituds d’ona de l’indi són compreses entre 4 200 i 4 550 Å
indi | índia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
indi | índia
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca
indi
Química
Substància colorant de tina, de color blau, ja coneguda dels egipcis, originàriament obtinguda de diverses plantes de la família de les papilionàcies, mitjançant la hidròlisi i l’oxidació d’un glucòsid (indican) extret de l’anyil.
Fou sintetitzat per Bayer el 1882
art indi
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al territori de l’Índia.
Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’…
cànem indi
© U.S. Drug Enforcement Administration
Botànica
Varietat del cànem, conreada i també espontània, pròpia de l’Índia oriental, Pèrsia, EUA, Amèrica Central, etc.
Conté en les fulles i sobretot en els brots florals femenins, apelagosos, una quantitat especialment elevada sobretot en cultivars conreades a l’Índia d’una secreció resinosa rica en cannabinol i tetrahidrocannabinol entre altres alcaloides i essències A partir d'aquesta resina i de les fulles hom obté una droga de propietats narcòtiques, euforitzants i allucinògenes, coneguda amb diversos noms i, més genèricament, amb el de cànnabis
cinema indi
Cinematografia
Art cinematogràfic desenvolupat a l’Índia.
DG Phalké fundà, el 1913, els primers estudis indis a Nasik, on rodà fins el 1923 uns trenta films L’obra més important, tanmateix, d’aquest període mut és la de VShantaram, amb pellícules com Nathaji Palkar 1926, Amrit Matham 1927 i Adomi 1928 Amb l’aparició del sonor, l’Índia pogué incorporar a l’obra cinematogràfica tota la seva tradició folklòrica i musical, element que passà a formar part de quasi tots els films indis Els centres de producció es multiplicaren Poona, Holapur, Bombai, Madràs, però fou a Calcuta on el cinema indi obtingué més bons resultats, dirigit per Debaki…
blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
ànec corredor
Bjoern Clauss (CC BY-SA 2.5)
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, d’aspecte molt diferent als altres ànecs.
Té el coll molt llarg i fi Salvatge a l’Índia septentrional i domesticat a Anglaterra amb el nom d' India runer o corredor indi És criat com a productor d’ous les femelles en ponen pels volts de 270 anuals, fecunditat que conserven fins als 6-7 anys Són els ous més semblants als de gallina, i per tant els més estimats Per encreuament de l’ànec corredor i l’ànec de Rouen, fou obtingut a Anglaterra l’ ànec kaki-campbell La femella té tot el cos caqui fosc, el mascle té, a més, el cap, el coll i les extremitats inferiors castanys És la raça més rústega i de gran qualitat de posta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina