Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Acord Internacional Europeu per al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera
Acord establert per primera vegada l’any 1957, seguint les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides i modificat bianualment, que regula qualsevol aspecte relacionat amb l’embalatge, el transport i la documentació que ha d’acompanyar la mercaderia, i inclou les accions necessàries per a la càrrega, la descàrrega i l’emmagatzematge.
Té la finalitat de protegir tant les persones involucrades com el medi ambient La normativa inclou una llista de totes les mercaderies classificades sota l’epígraf de perilloses, codificades segons una numeració establerta per l’ONU, i dos annexos El primer annex regula l’embalatge i l’etiquetatge de la mercaderia, i el segon, les característiques dels vehicles que l’han de transportar L’ADR divideix les mercaderies perilloses en nou classes La classe 1 inclou els materials i les substàncies explosives la classe 2, els gasos la classe 3, els líquids inflamables la classe 4, els…
placa calefactora
Química
Calefactor consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques o per gas.
És emprada per a escalfar atuells, en substitució del bec de Bunsen, especialment quan contenen dissolvents inflamables
crotonaldehid
Química
Cadascun dels isòmers cis- i trans- del 2-butenal, de fórmula CH3-CH=CH-CHO.
Llur forma comercial és la trans - Són líquids inflamables, d’olor sufocant i lacrimògens, que bullen a 104°C i són poc solubles a l’aigua Obtinguts per condensació aldòlica de dues molècules d’acetaldehid, són emprats com a intermediaris en síntesi orgànica, solvents, monòmers, etc
Àsia Central
Política
Terme geopolític que, en la seva accepció actualment més difosa, designa sobretot els estats exclusivament asiàtics de la CEI, és a dir, el Kazakhstan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Són estats amb una població majoritàriament islàmica, règims autoritaris o molt inestables Kirguizistan i Tadjikistan, amb potencial energètic elevat en alguns casos Kazakhstan, Turkmenistan, la situació fronterera dels quals, amb estats especialment conflictius Iran, Afganistan, Pakistan i la seva forta vinculació amb Rússia, però també en certa manera en l’òrbita de la Xina, els converteix en especialment inflamables
llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
clorobutà
Química
Compost químic que s’obté per l’addició d’un àtom de clor sobre l’estructura del butà.
Té dos isòmers, l’1-clorobutà, CH 2 ClCH 2 CH 2 CH 3 , i el 2-clorobutà, CH 3 CHClCH2CH 3 El primer és un líquid incolor amb el punt de fusió a -123ºC i el d’ebullició a 72ºC El 2-clorobutà és un líquid incolor amb punt d’ebullició a 68ºC Tots dos són inflamables, reaccionen violentament amb oxidants forts i poden arribar a explotar són insolubles en aigua i es fan servir com a dissolvents
xilè
Química
Cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.
Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a solvents,…
alumini en pols
Química
Pólvores d’alumini sovint d’extrema finor, de color gris brillant i de forma laminar.
Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en…
resines ABS
Química
Classe de resines termoplàstiques obtingudes a partir dels monòmers acrilonitril, butadiè i estirè, àmpliament emprades per a l’emmotllat de peces industrials (d’automòbils, d’aparells electrodomèstics, etc.).
De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat…
Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou
Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…