Resultats de la cerca

Ocupen les valls dels rius Irauadi i Chindwin fins als 24° N, la costa de Tenasserim sobre la mar d’Andaman, i la costa d’Arakan sobre el golf de Bengala Són de raça mongòlida immigrats del nord de la regió actual, i han rebut des de temps antic l’influx de la civilització índia Practiquen el conreu de l’arròs amb arada i dominen la tècnica del teixit Les habitacions són construïdes sobre plataformes i reunides en poblets protegits, per estacades, de les feres i dels lladres Són budistes, i cada poble té un monestir que serveix, a més, d’escola Els espectacles artístics…

Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts…

En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb…

Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació de les noves generacions…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…

Hom només sap de la seva vida el que ella en diu “Em dic Maria i soc de França” potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síllabes Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques Ysopet , ~1170 i una narració sobre el purgatori de sant Patrici Espurgatoire Saint Patrice , ~1190 La seva obra més important i personal són dotze Lais ~1167, narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les anècdotes de les…

Les primeres obres assenyalen l’influx de Pdella Francesca i de l’escola florentina, en particular d’APollaiolo i FLippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic Flagellació , 1481, Galleria degli Uffizi, Florència Els primers dies de Moisès , Capella Sixtina, Vaticà frescs a la sagristia del santuari de Loreto Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania Musée du Louvre, París, Educació de Pan ~1488, perduda, Anunciació 1491, Palazzo dei Priori, Volterra, Sant Sebastià 1493, Palazzo Vitelli…

Germà del pintor Pasqual Hortoneda , Pere Huguet, oncle de Jaume, fou el seu procurador Actiu a Tarragona 1403-33, i documentat des del 1417,, creà una important escola local sota l’influx de Borrassà També té semblances amb Ramon de Mur, amic i parent seu El seu estil es basa en un notable domini del moviment del cos, gust per la profusió de personatges de sensible i emotiva expressió i recerca d’esquematisme El 1418 hom li encarregà una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan de Reus el 1419 decorà l’altar per a la confraria dels pagesos de Tarragona, i el 1423 feu el…

El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals, pròpia del…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània El 1923 s’installà a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L Dallapiccola, O Messiaen, B Bartók, I Stravinsky i S Prokof’…