Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
Bermon
Història
Vescomte d’Osona i senyor del castell de Cardona, d’on prengueren més tard el títol els vescomtes osonencs.
Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I
canonge lectoral
Cristianisme
Obtentor de la canongia d’ofici, dita també lectoralia (canonge), creada per Innocenci III, al concili IV del Laterà (1215), en totes les esglésies metropolitanes.
El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les…
Miguel de los Santos San Pedro
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1624-20) i arquebisbe de Granada (1630-33).
Fou lloctinent general de Catalunya 1627-29 Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada
Giovanni Caracciolo
Història
Gran senescal de Nàpols.
Esdevingué amant de la reina Joana II, que el nomenà gran senescal Imposà la seva autoritat en el reialme sobre la del gran conestable Muzio Attendolo Sforza El 1420 aconsellà la reina d’apellar a Alfons IV de Catalunya-Aragó, però, d’acord amb Sforza, lluità contra les forces del rei i fou capturat a Castelcapuano 1423 Patrocinà la substitució d’Alfons IV per Lluís III, duc d’Anjou, a qui mantingué relegat en el ducat de Calàbria Instà de nou el retorn del rei i procurà la treva d’aquest amb Nàpols 1430 Fou assassinat en una conjuració amb la conformitat de la reina
Maxenci
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà.
Fill de Maximià, fou exclòs de la successió quan aquest abdicà 305, però es féu proclamar august pels pretorians Nomenà cèsar el seu fill Ròmul, i instà el seu pare a tornar a prendre la dignitat imperial En la reordenació de l’Imperi 308 fou bandejat, i fugí a la Gàllia Tornà a Roma, però no aconseguí la popularitat, bé que adornà la capital amb costosos i enormes edificis com la basílica que porta el seu nom, al fòrum i es mostrà tolerant amb els cristians En entrar Constantí victoriós a Itàlia, Maxenci l’afrontà en la batalla del pont Milvi Derrotat, morí negat al Tíber
via
Dret processal
Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions.
Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu Els tràmits del judici executiu per a obligar…
Rafael Serra i Planes
Cristianisme
Frare franciscà observant, teòleg i predicador.
Entrà al convent de Jesús de ciutat de Mallorca 1553, d’on fou enviat al collegi de Santa Maria del Pi Gandia S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, Sagrada Escriptura i d’hebreu Fou tres triennis provincial de l’orde 1578-81, 1591-93 i 1604-06 Proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, hi renuncià sempre per humilitat Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia S'instà el seu procés de beatificació Deixà obres manuscrites de Sagrada…
Llibre de meravelles
Literatura catalana
Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull.
L’obra És conegut també secundàriament amb el títol de Fèlix , nom del protagonista, al qual Llull presenta al pròleg com el seu fill i al qual insta a abandonar la llar per tal d’aprendre a viure segons la voluntat de Déu i com un bon cristià Les etapes d’aquest viatge d’aprenentatge formen les deu parts en què és dividit el llibre l’existència de Déu i de Jesucrist, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, els animals la més coneguda, que rep el nom de Llibre de les bèsties , l’home, el paradís i l’infern Potser fou escrit a París i pot ésser…
,
Confederació Regional del Treball de Llevant
Organització obrera que agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete.
Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers En un segon congrés Castelló de la Plana, desembre del 1922 els treballadors afiliats foren 42 517 En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels…