Resultats de la cerca

Professor universitari a Moscou 1859-65 i preceptor del tsarévitx Alexandre 1865-68, assolí una gran influència a la cort des que aquell esdevingué el tsar Alexandre III 1881 Absolutista i intolerant en religió, perdé poder arran de la guerra russojaponesa 1905

És autor d’un divan, d’un fanatisme intolerant contra els jueus, segurament motivat per ressentiment contra Šenmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef, visirs dels zírides granadins aquesta obra fou un dels factors que contribuïren a la matança d’uns 3 000 jueus del regne de Granada 1066

Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política exterior de caire…

La societat suïssa va deixar palès que vira cap a la dreta ideològica, de vegades xenòfoba i intolerant, i en aquesta deriva li serveixen de guia partits d’extrema dreta que aprofiten la presència mediàtica de la qual gaudeixen arreu d’Europa Així, al cap de pocs mesos de prohibir els minarets a les mesquites i amb tan sols trenta dones al país que llueixen burca, la prohibició d’aquesta indumentària va ser motiu d’agres debats i iniciatives de referèndum al principi de l’estiu es va anunciar la preparació d’una iniciativa popular per reintroduir la pena capital, iniciativa que…

Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…

Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…

El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva…

Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…

El tema de la novella són els processos inquisitorials que l’any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l’illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps A Dins del darrer blau , doncs, es narra la frustració d’un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d’una ventada El context històric de l’obra s’emmarca en el regne d’Espanya del final del s XVII, sota el desgovern del darrer rei de la casa d’Àustria —el vergonyant Carles II— i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l’actitud…