Resultats de la cerca

Una de les primeres i més comunes pertorbacions electròniques utilitzades foren els anomenats sorolls que confonien els radars Consistien en un increment de la intensitat del senyal de retorn que feia que un sector de la pantalla del radar s’illuminés al màxim, amb la qual cosa quedava inutilitzada Aquest sistema de pertorbació ha quedat actualment obsolet i ha estat substituït per l’engany, consistent a donar al radar enemic dades falses sobre l’objectiu que ha detectat L’engany també pot afectar els detectors i seguidors d’infraroigs Per la seva banda, els sistemes de…

L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren refetes les…

Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…

Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat…

Situació Façana de migdia de l’església, la més visible de tot el seu conjunt, amb l’antiga porta d’accés, ara inutilitzada i reemplaçada per una altra a la façana de ponent ECSA - A Roura El poble de Noedes és situat a la part alta d’un vessant, a 970 m d’altitud, enlairat damunt la fondalada de la ribera de Noedes, a la seva esquerra, enfront de l’alta serralada que domina el Montcoronat L’església de Sant Martí és emplaçada vers l’extrem de llevant del reduït nucli agrupat de la població Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 26” N - Long 2° 17’ 52” E De la vila de Rià, que és a 2…

Situació Capella situada al clos del cementiri de Santa Perpètua de Gaià, ampliada sobre un edifici preromànic ECSA - E Pablo L’església de Santa Susanna és situada dins el clos del cementiri del poble de Santa Perpètua de Gaià, avui abandonat Mapa 34-16418 Situació 31TCF659916 Per a arribar a Santa Perpètua de Gaià cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’església de Santa Susanna és documentada al segle XI, concretament l’any 1012 és esmentada en un judici celebrat a Santa Perpètua de Gaià, en el qual es determinà a qui pertanyia la jurisdicció…

Situació Edifici senzill i rústec d’una nau sense absis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és enfilada dalt d’un turó vorer a la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna, a l’extrem occidental del terme, a frec amb la Conca de Barberà Mapa 34-15390 Situació 31TCF669989 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta anant en direcció a Santa Coloma de Queralt, just després del quilòmetre dos, davant mateix d’on hi ha unes installacions agropecuàries, poc abans de travessar el Pont de Ferriols L’església roman oberta als visitants FJM-AMB Història El lloc i la villa rural de…

Situació Edifici ruïnós que té aterrats els murs del sector nord-est ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere és als afores i davant del dispers nucli de Sobrecastell, a l’altra banda de la Valira de Cornudella, obaga de la serra de Berganui L’ermita de Sant Pere és al peu d’un turó i vora d’un vell camí que menava d’Areny a la vall de la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG117822 Passat el km 103 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, s’enfila a l’esquerra una carretera que s’endinsa per la Valira de Cornudella Molt aviat s’arriba a Sobrecastell Des de casa Monge s’agafa un camí que surt a…

Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…