Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
medicina aeronàutica i espacial
Medicina
Especialitat de la medicina ambiental que té per finalitat de prevenir o de tractar els trastorns que poden presentar-se com a conseqüència de la incursió humana a l’espai exterior.
En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”
Felip Cortiella i Ferrer
Literatura catalana
Dramaturg, poeta, narrador i assagista.
Tipògraf de professió i militant anarquista de conviccions catalanistes De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic “Avenir” 1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç, cosa que el posà en contacte amb el modernisme…
preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
esterilització
Biologia
Intervenció que té per objecte d’anul·lar la facultat de reproducció (quirúrgicament, químicament o per irradiacions).
En l’home sol realitzar-se amb la lligadura dels conductes deferents del testicle en molts animals, per castració en la dona es fa amb resecció de les trompes de Fallopi, extirpació dels ovaris o de l’úter, etc
esterilitat
Biologia
Impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.
Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica…
La vall de Barravés
La jove Noguera Ribagorçana rep de seguida l’aportació del riu de les Salenques, que recull les aigües de la vall del mateix nom i de la d’Anglos, a l’extrem oriental del massís de la Madaleta Juan M Borrero La vall de Barravés 21, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La vall de Barravés, capçalera de la Noguera Ribagorçana, destaca per la diversitat i bellesa del paisatge, un dels més humits del vessant meridional dels Pirineus axials És formada per diferents tipus de substrats, des d’esquistos àcids fins a roques carbonatades incloent àrees de natura granítica…
miocarditis
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per la inflamació del miocardi, generalment en el curs d’una malaltia infecciosa, però també per processos immunològics (com la febre reumàtica) o per acció d’agents tòxics, químics o físics, o d’irradiacions.
Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis de Fiedler
Limfoedema
Patologia humana
Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…
Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Publicació anual de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (SASL) que primitivament (1835-39) sortí amb el títol Bulletin de la Société Philomatique des Pyrénées Orientales, i després (1841-43) com a Bulletin de la Société des PyrénéesOrientales, sciences, belles-lettres, arts industriels et agricoles.
El butlletí Amb més de 400 articles publicats, la collecció dels butlletins de la SASL forma un conjunt historiògrafic imprescindible per als estudis rossellonesos També s’han de valorar els “informes anuals sobre els treballs científics”, on se solen trobar informacions interessantíssimes pel que fa a l’arqueologia La part sobre història ha estat sempre minoritària en les activitats i publicacions Entre la desaparició de Le Publicateur des Pyrénées-Orientales 1837 i la creació de la Revue d’Histoire et d’Archeologie du Roussillon 1900, el butlletí de la SASL fou l’única revista local de…
els Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades…