Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Redacció de l’Orde judiciari de la cort dels cònsols de mar de València (1351-1358)
Redacció de l’Orde judiciari de la cort dels cònsols de mar de València 1351-1358
tenallar
Història del dret
Arrencar (a algú) fragments de carn tant amb tenalla freda com amb tenalla roent.
Com a turment judiciari, en execució de condemna, s’aplicava a molts reus abans d’esquarterar-los o de donar-los mort Era d’aplicació general a tot el món medieval
cort comtal
Història
Conjunt de consellers i òrgan de govern d’un comte.
A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial
cúria règia
Història
Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar…
Ernest Moliné i Brasés
Literatura catalana
Crític literari, poeta i historiador.
Vida i obra Es doctorà en dret el 1890 Formà part de la Lliga Catalana i d’Unió Catalana Fou redactor de La Veu de Catalunya 1891 i de La Renaixença 1896, on publicà crítica literària També publicà articles polítics en diversos periòdics catalans i obres com Jerarquia i descentralització 1891 i Resum sintètic de la història del catalanisme 1907 En l’àmbit de la historiografia edità diversos treballs com Les costums marítimes de Barcelona 1914, L’antic ordre judiciari observat en la cort dels cònsols de la mar de Barcelona 1917 o la revisió de la Història de Catalunya d’Aulèstia…
Ernest Moliné i Brasés
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
Redactor de La Veu de Catalunya 1891 i de La Renaixença 1896 Assistí a l’Assemblea de Manresa de la Unió Catalanista 1892 Des del 1906 al 1912 dirigí, juntament amb Ide Janer i LlFaraudo, la collecció “Recull de Textes Catalans Antichs” Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1913, fou un assidu collaborador del seu butlletí Secretari del consell d’administració de l’empresa Asland Entre les seves obres cal destacar l’edició crítica de la Descripción de Cataluña de Diago 1909, Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla 1909-10, Textes catalans-provençals dels segles XIII i XIV 1911-12, Receptari…
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii
Llibre del consolat de mar
Història del dret català
Col·lecció privada d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials que arribà a tenir autoritat de llei.
Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…