Resultats de la cerca

Professor a Heidelberg i director de l’Institut Max Planck d’Investigacions Mèdiques, es destacà pels seus estudis sobre les vitamines A, H, K, algunes de les quals aïllà per primera vegada Estudià especialment les diferents substàncies del complex vitamínic B 2 , per a les quals introduí el terme flavines El 1938 li fou atorgat el premi Nobel de química

Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-82 i Bonn 1982…

Membre del Club d’Esgrima Fides de Barcelona, de la Sala de Armas de Madrid i del Club de Esgrima Cardenal Cisneros, s’especialitzà en floret i espasa Fou campiona de Catalunya individual d’espasa 1989 Disputà amb la selecció espanyola uns Campionats del Món 1990 en la modalitat d’espasa És àrbitra autonòmica d’espasa i floret

Membre del Club d’Esgrima FIDES, s’especialitzà en floret i espasa Es proclamà dues vegades campiona de Catalunya individual de floret 1986, 1994 És àrbitra estatal d’espasa

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential tension 1977, Black…

Format a Harvard, s’hi doctorà el 1929 Deixeble de Chandler RPost, la seva obra Romanesque Mural Painting of Catalonia 1930 fou la primera gran monografia estrangera sobre la pintura mural romànica catalana S'especialitzà després en cultura germànica Fou professor a Harvard 1928-63, on fou conservador del Busch-Reisinger Museum of Germanic Culture 1930-68 allà recollí una de les més importants colleccions d’art germànic als EUA

El tipus d’activitats i de resultats que se'n deriven constitueix, segons Kuhn, la Ciència normal , que rebutjarà tota explicació o teoria incompatible amb el paradigma vigent A mesura que s’acumulin els problemes que hom no pugui resoldre mitjançant aquest, s’iniciarà un procés de modificació del paradigma que eventualment conduirà a la seva substitució per un de nou És un concepte que, si bé ha estat molt utilitzat, ha rebut també nombroses crítiques per la seva ambigüitat

Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth