Resultats de la cerca

Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu…

Canonge de Bayeux, traduí en vers octosillàbic l’obra de Geoffroi de Monmouth Historia regum Britanniae , amb el títol de Roman de Brut 1155, important pel fet d’ésser la primera obra en francès que recull la matèria de Bretanya i fa menció de la Taula Rodona Escriví també una història dels normands, el Roman de Rou 1160-74

Estudià lletres a la Universitat de València, fou director dels darrers números de “Taula de Lletres Valencianes”, de la collecció “Nostra Novella” 1930-31 i director numerari del Centre de Cultura Valenciana Entre els seus llibres de versos cal esmentar L’espill a trossos 1928, La llum tremolosa 1948 i Les taronges amargues 1955 És autor de nombrosos treballs d’erudició, que després del 1939 sovint són en castellà La catedral de Valencia 1927, El bibliógrafo Justo Pastor Fuster 1945, El editor don Mariano de Cabrerizo 1949,…

En nombrosos contes i novelles descriu amb un humorisme viu i humà la vida de la petita burgesia txeca Entre els seus contes, es destaca Povíkdy israelského vyznání ‘Contes de confessions israelianes’, 1926 I entre les seves novelles cal esmentar Dum na předměstí ‘La casa del suburbi’, 1927, Muzi v offsidu ‘Homes fora de joc’, 1931, Hostinec “U Kamenného slotu” ‘L’hostal “A lataula de pedra"', 1931 Morí en un camp de concentració Després de la seva mort hom li publicà la novella de psicologia infantil…

Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a lataula…

Membre de la Joventut Valencianista i, posteriorment, dirigent de Proa 1935 Publicà novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Poeta, obtingué diversos premis als jocs florals de València publicà els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935 Per al teatre escriví La mala senda, La veu de l’amor, La ratlla negra i Gallardia de dona 1927 Collaborà a La Correspondencia de Valencia , El Mercantil Valenciano , El Camí , La Nostra Terra i La República de les Lletres i…

Fill de Maximilià Thous i Orts Estudià magisteri i fou membre de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 Formà part del grup de la revista Taula de Lletres Valencianes  1927-30, centre de la renovació literària que es produí al País Valencià durant aquests anys Com a tal, promogué i participà en les Taules de Poesia que la revista organitzava exposicions itinerants de manuscrits poètics i collaborà en la introducció i difusió de l’avantguarda amb poemes dispersos com Jazz-band A més, collaborà a Avant i a altres periòdics…

S'inicià com a periodista a El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial , El Heraldo de Madrid , La Publicitat , Nova Revista , D’Ací d’Allà , Taula de Lletres Valencianes , etc Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932 i, passat al comunisme, director durant la guerra civil de Treball Exiliat a Mèxic 1939, fou expulsat del partit i fou secretari de redacció del setmanari Tiempo 1942 Com a novellista publicà Ícar o la impotència 1930 i deixà inèdita…

Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els Cywyddwyr segles XIV…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una…