Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
piragua
Transports
Embarcació llarga i estreta que pot navegar propulsada per pagaies o a vela.
Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per…
gàbia
Transports
Vela que hom hissa en el masteler del pal principal d’una nau.
En les embarcacions de grans dimensions que en duen dues, hom anomena gàbia alta la superior i gàbia baixa la inferior
fragata
Transports
Vaixell de vela de tres pals (trinquet, major i mitjana), ultra el bauprès.
Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”
turmentí
Transports
Petita vela de tres punys de teixit molt gruixut i molt reforçat de confecció.
És utilitzat en els vaixells velers en condicions de molta mar i molt vent per tal de mantenir arrancada i govern Se situa en algun dels estais de proa i sempre per davant del pal És especialment indicat quan es trenca la capa i el vaixell corre amb el temporal evitant caure a una o altra banda
paire
Transports
Capa que pot ésser feta a bord d’una embarcació de vela, per tal d’aturar-la poca estona, quan navega de bolina, amb tot l’aparell i amb temps bo, i que consisteix a bracejar les gàbies i altres vergues superiors per sobrevent, de manera que prenguin vent per la cara de proa, a arriar les escotes majors i a col·locar a poc a poc l’arjau del timó a sotavent.
aparell bermudià
Transports
Aparell en el qual les veles principals són de ganivet, amb botavara i en forma de triangle rectangle escalè, de manera que el gràtil, que arriba pràcticament fins a la galeta, és el catet gran; el gràtil de l’escota, el catet petit, i la baluma
, la hipotenusa; en aquestes veles la ralinga del gràtil ha d’agafar-se ben bé al pal, talment que entre el pal i el gràtil no s’ha de veure gens de cel, car és en aquest costat de la vela on es concentra l’acció del vent i un interstici produiria una malversació d’energia eòlica que disminuiria el rendiment del velam.
velisa
Transports
Vela de proa, de quatre punys, semblant al spinnaker o baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que, per un enginyós sistema de carregadora, hom pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.
La velisa que s’empra modernament en vaixells esportius pretén ésser un sistema de navegació també per a embarcacions de pesca i mercants, camp en què actualment han estat fetes proves que representen un estalvi d’un 20 a un 25% del consum de combustible Els treballs d’investigació es deuen al veler català Jaume Plana
canoa
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16