Resultats de la cerca

S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat  l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907…

Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar

L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…

Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología 1903-06 Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1897-98 i 1902-04, de l’Acadèmia de Medicina 1914 i de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1911-16, i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió…

Militant federal, el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic conspirà contra Isabel II i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina 1868 El 1871 dirigí el setmanari El Ampurdanés , fundat el 1860 Al febrer del 1872 fou votat alcalde de Figueres És autor d' El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 , que forma part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década 1905-14 Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles 1883 i fou el primer president…

Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el ICongrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca universitària fundà una escola de la qual sortiren sis catedràtics Presidí l’Assemblea…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…

Llicenciat en filosofia 1965, s’inicià professionalment com a professor d’aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1968-70, d’on posteriorment fou director del Laboratori de Sociologia S’introduí de molt jove en l’escoltisme i el moviment estudiantil, i fou successivament comissari de Minyons Escoltes 1960-63 i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona 1963-68 Actiu en l’antifranquisme cristià i catalanista, el 1971 fou empresonat i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda clandestina, condemna de la qual no…

Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d’infància Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona 1863 i es doctorà a Madrid 1866 Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869 El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l’Hospital Clínic, i en la fundació de l’Hospital de…