Resultats de la cerca

Dirigida per  Dolors Monserdà i Macià , aparegué com a suplement del Diari Català 1879-81 i tingué uns pocs mesos de vida 1880-81 S'ocupava de brodats, figurins i patrons i anava dirigida a un públic exclusivament femení

És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs

Competí pel Club Natació Barcelona i fou subcampió d’Espanya dels 200 m braça 1924 Aquest mateix any esdevingué àrbitre de natació del collegi català, que també presidí 1952-53 En aquest estament i en el de la Creu Roja, collaborà en labors de socorrisme amb els organitzadors de la Travessia del Port de Barcelona Fou vocal de la Federació Catalana de Natació 1952-53, 1957-62, que li concedí la medalla al mèrit esportiu 1943 També rebé la medalla d’or de serveis distingits 1966 de la federació espanyola, i el Collegi Català d’Àrbitres el nomenà membre d’honor 1974 El Club Natació…

Fill d’una família d’industrials tèxtils, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s’incorporà a l’empresa familiar de llanes de labors Fundador i membre actiu del Front Obrer Català, participà en altres plataformes d’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya, l’embrió central del futur PSC Des de la fundació d’aquest partit fou membre de la seva comissió executiva En les eleccions municipals del 1979, les primeres des de la recuperació democràtica, encapçalà la llista del PSC a Terrassa…

Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el capital…

Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…

Als efectes legals, cada cicle compta com un any agrícola, bé que se n'escaiguin més d’un durant l’any natural la seva determinació correspon al jutge, d’acord amb els costums agrícoles del lloc

Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en no tenir els…

Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes i fatigues…