Resultats de la cerca

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…

Cec des de la infantesa, dominà diferents instruments i es dedicà, sembla, a fabricar-ne i reparar-ne Escriví unes 140 balades que transformà en un gènere polifònic valuós, una dotzena de madrigals, etc

Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises

Aparegué a Florència al primer terç del s XIV En foren els principals conreadors G da Cascia, Gherardello, P da Firenze, J da Bologna i F Landini Als Països Catalans aquesta forma musical fou conreada per Pere Alberc Vila, Joan Brudieu 1585 i Mateu Fletxa el Jove 1568

A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans compositors del segle…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca musicològica,…

Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen algunes altres…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…

D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…

Vida Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux , i tres madrigals seus, fan allusió a Luchino Visconti mort el 1349, la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349 Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio , fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio , possiblement amb motiu del matrimoni, el 1360…