Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
laïcisme
Història
Doctrina que defensa la independència de l’home, de la societat i, més particularment, de l’estat de tota influència eclesiàstica o religiosa.
El pensament laïcista rebé a França, durant la polèmica sobre la forma espiritual de la Tercera República, la seva expressió clàssica i exemplar i ha exercit una influència notable en els altres països europeus fins al s XX Les arrels espirituals del laïcisme es troben en el Renaixement, l’humanisme, el gallicanisme i la Illustració En aquesta època prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres i hom procurà d’alliberar-se de la tutela eclesiàstica El pensament jurídic civil situà la justificació de la religió en un dret individual, pertanyent a…
secularització
Religió
Sociologia
Pèrdua o minva que experimenten les religions tradicionals (cristianisme, islamisme, budisme, judaisme, etc) en la societat moderna.
És anomenada també descristianització, laïcització, paganització, etc la seva teorització és anomenada laïcisme i sovint es confon amb ateisme
Émile Combes
Política
Polític francès.
Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat
Multitudinària manifestació dels jueus ortodoxos a Jerusalem
Més de 250000 jueus ortodoxos es manifesten a Jerusalem contra una sentència del Tribunal Suprem que autoritza la participació dels rabins reformistes en els consells religiosos, una decisió que entenen que afavoreix la supremacia de la llei civil i la laïcització de la societat Les dones ultraortodoxes també participen en la marxa, però sense barrejar-se amb els homes, tal com indiquen els preceptes religiosos jueus Els defensors del laïcisme convoquen una contramanifestació que aplega 60000 persones
Lliga dels Drets de l’Home
Història
Associació francesa fundada el 1898 pel senador republicà Ludovic Tavieux que té per missió defensar els principis de llibertat, igualtat i justícia contemplats en les declaracions dels drets de l’home i del ciutadà del 1789 i el 1793 i en la declaració universal del 1948.
Creada al moment de la màxima tensió de l' afer Dreyfus , la Lliga aplegà els partidaris de la innocència d’aquest, sense distinció de procedència política, bé que els radicals i els socialistes, aquests encapçalats per Jaurès, hi tingueren el paper més destacat La Lliga fou molt activa al llarg de la III República, i inspirà la política de laïcisme Independent dels partits polítics, representa un paper destacat en el debat dels grans problemes polítics francesos
Vaticà 2010
Estat
El Vaticà va haver de carregar amb el creixement exponencial, arreu del món, de denúncies i investigacions judicials arran dels casos d’abusos sexuals a menors en el si de l’Església catòlica, fins al punt que el Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar la sollicitud d’immunitat davant les reclamacions civils que se suscitin per aquests casos D’altra banda, Joseph Ratzinger va viatjar a diversos indrets del món, on va fer algunes declaracions provocadores, com ara catalogar de laïcisme agressiu la política religiosa del Govern espanyol durant la seva visita a Santiago de Compostella
occidentalisme
Història
Moviment reformador rus que es desenvolupà en temps del tsar Nicolau I de Rússia.
Tingué l’origen en les Cartes filosòfiques de Čaadajev 1836, que mostraven als russos les idees de Hegel sobre el problema nacional Els occidentalistes Čaadajev, Herzen, Belinskij, al contrari dels eslavòfils eslavofilisme, pensaven que l’imperi rus, per tal de completar la seva missió històrica, abans de tot havia de seguir l’escola occidental, no pas copiar-la servilment, però prendre'n el que tingués de més modern organització administrativa, laïcisme, etc Amb Herzen, alguns occidentalistes tendien també cap al socialisme europeu A conseqüència de la Revolució del 1848, la policia tsarista…
Hermenegildo Giner de los Ríos
© Fototeca.cat
Art
Educació
Professor i polític andalús.
Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis escolars i per les…
La tradició catalana
Literatura catalana
Obra de Josep Torras i Bages, rèplica de Lo ↑Cata-lanisme de Valentí Almirall, publicada el 1892.
L’autor hi aplegà, en una primer part, una sèrie d’articles publicats a La Veu del Montserrat entre el 1886 i el 1888, i, a la segona part, diversos assaigs sobre figures de la literatura i el pensament medieval i modern Hi exposa i defensa amb abrandament apologètic la seva concepció d’una tradició catalana identificada amb el cristianisme i hi ataca el laïcisme, la maçoneria, el liberalisme democràtic i el socialisme, en tant que deturpadors d’un ordre social que hauria de basar-se en el paternalisme, en els valors de la societat agrària preindustrial i en el gremialisme i les institucions…
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…