Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
mot ple
Lingüística i sociolingüística
Des d’un punt de vista formal, aquell mot que pot tenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m, em/m’, de/d’.
Des d’un punt de vista semàntic, són mots plens els lexicals, per oposició als purament gramaticals, considerats buits de sentit, com les preposicions, les conjuncions i altres elements gramaticals de relació lexema, morfema
semema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de semes que constitueixen el contingut semàntic d’un lexema.
El terme és usat per molts lingüistes moderns, especialment per BPottier, per a designar el pla del significat de les unitats lingüístiques lexicals, en oposició a llur aspecte formal de significant, designat amb el terme de lexema Segons Pottier, un semema és integrat per un conjunt de semes genèrics, constants i denotatius, anomenat classema un conjunt de semes específics, també constants i denotatius, anomenat semantema i un conjunt de semes variables i connotatius —actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs—, anomenat virtuema
Luis Filipe Lindley Cintra
Lingüística i sociolingüística
Filòleg portuguès.
Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística
gascó
Lingüística i sociolingüística
Entitat lingüística vinculada a l’occità
.
Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas…
Diccionari català-valencià-balear
© Fototeca.cat
Inventari lexical de la llengua catalana, en 10 volums, promogut per Antoni Maria Alcover i Sureda i redactat per ell i, especialment, per Francesc de Borja Moll i Casasnovas amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i d’Aina Moll i Marquès (del 1943 al 1959).
Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de…
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu…
vocabulari
Lingüística i sociolingüística
Recull exhaustiu de les ocurrències lexicals en un corpus determinat: un text, un autor, una època.
El lèxic conté les unitats de la llengua el vocabulari conté les unitats de la parla De la suma dels diversos vocabularis que apareixen en els diversos corpus possibles, és format, per inducció, el lèxic d’una llengua
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants