Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…
alismatàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per onze gèneres que comprenen un centenar d’espècies de plantes aquàtiques o amfíbies, anuals o perennes, pròpies d’indrets molt humids de països càlids o temperats.
Presenten fulles linears, sovint submergides quan són joves i linears, ovals o sagitades, usualment emergides, quan són madures Les flors són actinomorfes, solitàries o més sovint agrupades en inflorescències, de color blanc, rosa o propra, freqüentment hermafrodites, amb tres estams o un múltiple de tres L’ovari és superior i cada carpel lliure conté un òvul anàtrop L’embrió és monocotiledoni Algunes alismatàcies són conreades a la Xina i al Japó com a aliment per exemple, de la Sagittaria sagittifolia sagitària o cua d’oreneta se n'aprofita el bulb i de la…
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
Les ceratofilàcies
Formen aquesta petita família un sol gènere i menys de deu espècies, herbes cosmopolites que viuen submergides a les aigües dolces i calmes Com altres fanerògames adaptades secundàriament a aquest medi, els Ceratophyllum són plantes sense rels, de tiges febles i ramificades que duen fulles dividides en segments molt fins, linears En aquest cas, les fulles es disposen, en nombre variable, en verticils bastant propers entre ells, i es bifurquen un o més cops L’aspecte general d’aquestes plantes resulta força gràcil, per la qual cosa hom les veu de vegades als aquaris Són vegetals…
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
Les plantaginàcies
Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint acaules i amb…
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses…
plantatge
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina