Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
liofilització
Química
Operació de liofilitzar consistent en una congelació, seguida d’una deshidratació per sublimació que té lloc en un recipient on hom ha fet el buit.
Cal evitar que el glaç format es fongui durant l’operació, per la qual cosa hom treballa a una temperatura inferior al punt triple A la pràctica, però, hom congela la substància, dissolta, a molt baixa temperatura -50°C i a una gran velocitat, per evitar els fenòmens de fusió local, que donen lloc, a vegades, a una efervescència quan hom hi fa el buit El buit aconseguit és de 0,1 a 0,01 mm Hg, i la velocitat de sublimació ha d’ésser com més lenta millor per això aquesta operació dura molt de temps Quan gairebé tota l’aigua del producte s’ha sublimat, hom augmenta lleugerament la temperatura,…
cafè soluble
Alimentació
Cafè que hom usa per a preparar la beguda amb la simple addició d’aigua.
Generalment són unes pólvores més o menys fines obtingudes per extracció a partir dels grans de cafè torrats i mòlts normal, torrefactes o descafeïnats Aquest extret és sotmès a deshidratació, per polvorització o per liofilització, i posteriorment hom l’aglomera per a millorar-ne la solubilitat Els components aromàtics propis del cafè torrat poden ésser separats abans de l’assecatge i reincorporarts en el moment de l’envasatge per tal d’evitar llur pèrdua durant el procés de transformació L’envasatge es realitza en una atmosfera de nitrogen amb la finalitat de conservar l’aroma…
deshidratació
Alimentació
Procés unitari en les indústries alimentàries que té per finalitat l’eliminació parcial de l’aigua continguda en els aliments, puix que la presència d’aigua és motiu d’alteració microbiològica d'aliments i d’alteració enzimàtica d'aliments d’aquests.
La complexa constitució dels aliments fa que la deshidratació hagi d’ésser conduïda en unes condicions d’equilibri entre rapidesa i suavitat del tractament a fi d’evitar al màxim pèrdues d’aroma i de vitamines, degradacions per reaccions entre els components i canvis estructurals que dificultin la rehidratació posterior Molts aliments, fonamentalment vegetals, han d’ésser sotmesos a un blanqueig previ a fi d’eliminar-ne els enzims En el procés de deshidratació el contingut d’aigua passa d’un 80-90% a un 5-10% El mètode més antic de deshidratació és per aire calent, que té els precedents en el…
Jaume Ciurana i Galceran
Política
Enòleg i polític.
Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment…
liofilitzador
Química
Aparell emprat per a dur a terme la liofilització.
Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor necessaris a la cambra seca i al…
Josep Antoni Grífols i Roig
Economia
Medicina
Metge hematòleg i empresari.
Fill d’un metge homeòpata, es llicencià en medecina a la universitat de Barcelona i obtingué l’especialitat d’anàlisis clíniques, amplià estudis a Munic i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre la reacció de Wasserman El 1909 fundà a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, pioner de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques En 1928-29 patentà la flèbula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flèbula de transfusions, per a efectuar transfusions indirectes, les primeres realitzades a l’estat espanyol El 1940 fundà amb els seus fills Josep Antoni…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
Grífols
Farmàcia
Hòlding farmacèutic creat el 1987 a partir de l’empresa Laboratoris Grífols.
Actualment la seu de l’empresa és a Sant Cugat del Vallès Grífols SA i consta de quatre branques principals biomèdica, hospitalària, diagnòstica i productes biomèdics Història Té com a precedent l’Institut Central d’Anàlisis Clíniques, empresa fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig i pionera a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang L’any 1940, amb els seus dos fills, Josep Antoni Grífols i Lucas Barcelona 1916 – 1958 i Víctor Grífols i Lucas , i amb Domingo Brasó, fundà Laboratoris Grífols,…
L’aprofitament dels recursos vegetals a l'alta muntanya
Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…