Resultats de la cerca

La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix

Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa

Un grup d’esterases comprèn les que actuen sobre els èsters carboxílics dels triglicèrids lipasa, fosfolípids, acetilcolina, o sobre els èsters del colesterol o d’alcohols simples N'hi ha unes altres que són actives sobre els èsters d’àcids inorgànics, com el fosfòric fosfomonoesterasa , fosfodiesterasa , nucleasa o el sulfúric sulfatasa En general participen en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari

Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’interior dels…

Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…

La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota manera, aquest…

Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí…

Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…