Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
llebrer
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis, dur o llarg D’…
llebrer
Heràldica
Figura que representa el llebrer, que és gairebé l’únic gos que hom representa en heràldica.
Porta generalment un collar, del qual cal indicar l’esmalt
Federació Catalana de Llebrers
Esports amb animals
Organisme rector de les curses de llebrers a Catalunya.
Fou fundada en la dècada de 1940 i desaparegué l’any 2006 a causa del tancament del Canòdrom de la Meridiana de Barcelona, darrer equipament on se centrà l’activitat de curses de llebrers Membre de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, organitzà des del 1967, juntament amb la Federació Espanyola de Llebrers, el Gran Derby Llebrer També organitzà el Trofeu Amic Llebrer des del 1987 i el Premi Estiu des del 1993, celebrat al Canòdrom Pavelló i el Canòdrom de la Meridiana
Antonio Amorós López
Arxiu Roset, Rubí
Atletisme
Atleta especialista en curses de cros i de fons.
Conegut com Llebrer de Caudete , desenvolupà el seu potencial a Barcelona En els campionats de Catalunya conquerí tres títols en la prova de 5000 m i tres més en la de 10000 m Guanyà els 5000 m i els 10000 m en quatre Campionats d’Espanya 1953-56 Superà quatre vegades el rècord espanyol dels 10000 m, dues el dels 5000 m i una el dels 3000 m Participà en dos campionats europeus 1954, 1958 i fou el primer espanyol finalista i el primer a baixar dels 30 min en els 10000 m l’any 1958 Guanyà cinc títols espanyols de cros i cinc més de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1961 Participà…
gos | gossa
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
el Masroig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…
el Molar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, a la dreta del riu de Siurana poc abans de la seva desembocadura a l’Ebre Limita amb els termes de la Figuera i el Lloar N, Gratallops NE, Bellmunt del Priorat E, el Masroig SE, Garcia W i la Torre de l’Espanyol NW, aquests dos últims pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre El territori va des d’altituds inferiors als 100 m a la vora del riu fins a les de la serra del Tormo, a l’extrem septentrional 530 m al tossal de la Cogulla i 384 m al tossal de l’Àliga Des d’aquestes altures baixen diversos barrancs…
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…