Resultats de la cerca

Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana

El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després, Una agència de criades, El marquès de Mirasol, En lo mig del mercat 1884, Bous de cartó, Cascarràbies, Una lliçó aprofitada, Lo dit de Déu, Ditxosa desgràcia i Retratos al viu 1884, obres que tingueren bastant de popularitat En castellà escriví poesies, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas 1914

Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real