Resultats de la cerca

Refoses al llatí per LCorneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit

Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais

Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom…

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-…

Sacerdot Doctor en teologia El 1535 regia una escola de gramàtica És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata , representada públicament a la ciutat de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8 000 persones de tots els estaments socials Exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic —el del ric Epuló…

La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…

L’origen de les llengües No disposem de cap documentació sobre els orígens i els primers estadis del llenguatge humà, ja que només coneixem les llengües a partir del moment en què es conserven per mitjà de l’escriptura fonètica, és a dir, a partir del moment en què els signes alfabètics representen uns sons Per tal d’arribar a aquest estadi de llengües transcrites han d’haver recorregut un llarg tram de la seva evolució oral ara bé, aquest procés no es pot reconstruir, com a màxim pot ser objecte de conjectures per part dels entesos La tradició teològica del passat interpretava el llenguatge…

Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…