Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
mélange
Geologia
Cos de roca cartografiable compost per fragments de roques de totes mides, nadius i exòtics, envoltats d’una matriu de gra fi, normalment pelítica.
És un terme purament descriptiu i no implica cap significat genètic Quan una mélange té origen sedimentari, formada per lliscament gravitatori, és anomenada olistostroma Hom creu que les mélanges d’origen tectònic es formen en zones de subducció, per la fragmentació i la mescla dels diferents tipus de roques que intervenen en aquest procés en són exemples la Franciscan Formation, al llarg de la costa californiana i la formació Argille Scagliose Itàlia
amortidor torsional
© fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu muntat en un extrem del cigonyal dels motors d’explosió per tal de suprimir o reduir les tensions que produeixen les vibracions torsionals a les velocitats crítiques de funcionament.
Generalment és format per un parell de volants concèntrics, dels quals un és collat sobre el cigonyal i l’altre és empès pel frec d’un element intermediari, de manera que la força d’inèrcia pot fer que aquest segon volant llisqui per avançat o posteriorment respecte del primer Les puntes d’acceleració i desacceleració a què és sotmesa la massa del cigonyal a cada volta són neutralitzades en part per l’energia gastada en el lliscament
reflexió
Mineralogia i petrografia
Obtenció de la figura simètrica d’una de donada amb relació a un pla que hom pren com a element de simetria.
La nova figura obtinguda és anomenada imatge o reflexió de la primera A cada punt A 0 d’una figura li'n correspon un altre A 1 com a imatge Cada punt i la seva imatge es troben sobre una recta perpendicular al pla de reflexió i a igual distància a l’un i a l’altre costat d’aquest La reflexió amb lliscament és una operació complexa de simetria que consisteix en l’associació d’una reflexió i una translació parallela al pla de translació
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
fresadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar l’operació de fresatge.
És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa La taula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora horitzontal és constituïda per un sòlid bastidor que proveït de dues guies que permeten el lliscament en sentit vertical de la bancada, la…
micròtom
Biologia
Aparell emprat per a fer talls molt prims i regulars de teixits vegetals o animals per a preparacions microscòpiques.
El més simple és el micròtom de cargol o manual, format per un cargol micromètric que fa sobresortir la peça que cal tallar al mig d’una plataforma llisa, i hom fa el tall amb una navalla histològica és emprat sobretot per a tallar teixits vegetals Correntment són emprats els anomenats micròtoms universals , que són micròtoms de precisió micròtom de lliscament, micròtom de Minot, de Ranvier, de Leitz, de Becke, de Thoma-Jung, molt més complexos i variats En el micròtom de congelació , emprat per a tallar material congelat, la navalla és refredada contínuament La microscòpia…
poligonització
Geologia
Procés de subdivisió d’un cristall en dominis o subgrans per redistribució de les dislocacions lliures del seu interior.
Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristallogràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery , requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà El resultat és una…
hèlix
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…
metxa
Indústria tèxtil
En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, més prim que la veta de carda o de manuar, i, a diferència d’aquestes, proveïda d’una lleugera torsió.
Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot suprimir, el nombre de…