Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Pidna
Ciutat antiga
Antiga ciutat fortificada de Grècia, a la costa macedònica de la Pieria, al golf Termaic.
Disputada llargament pels atenesos i macedonis, aquests se n'empararen definitivament vers el 536 aC El 168 aC hi tingué lloc la batalla que decidí la tercera guerra entre romans i macedonis a favor dels primers El 148 aC, després de la derrota del rebel Andrisc per part de Quint Cecili Metel, la ciutat fou incorporada a la província romana de la Macedònia
Magnèsia
Geografia històrica
Antiga regió montuosa de Grècia, que comprenia la part oriental de la Tessàlia, vorejant les riberes de la mar Egea, des del riu Peneos fins al golf de Pagases.
Les ciutats principals eren Melibea, Boibe i Pagases Els magnesis , llurs habitants, ja formaven part de l’amfictionia dèlfica al segle VI aC, i foren sotmesos per la dinastia tessàlia de Feres i, més tard, pels macedonis segle IV aC Demetri Poliorcetes fundà la nova ciutat de Demetríada 293 aC, prop de l’antiga Pagases, que fou, durant un segle, una poderosa plaça forta dels macedonis, fins que caigué en poder dels romans 197 aC Sis anys després, els magnesis s’aliaren a la Lliga Etòlia, i el 168 aC passaren a ésser dominats pels romans
Demòcares
Història
Orador.
Nebot de Demòstenes i, com ell, enemic dels macedonis La conquesta d’Atenes per Demetri I de Macedònia 307 representà el moment de màxima reputació de l’orador, però el seu nacionalisme el condemnà a l’ostracisme
Quint Curci Ruf
Historiografia
Teatre
Historiador llatí.
Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana
Acarnània
Divisió administrativa
Regió de la Grècia occidental, entre el golf de Patres i el d’Arta.
Els pobles que l’habitaven formaren una confederació que fou sotmesa pels macedonis el 225 aC El 146 aC Acarnània passà a formar part de la província romana d’Acaia Actualment és inclosa dins la regió d' Etòlia-Acarnània
Miquel III Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1246-57).
Fill d’Ivan Asen II, succeí el seu germà Koloman I Intentà 1256 de recuperar els territoris macedonis i tracis perduts pel seu germà, però fou derrotat per l’emperador Teodor II de Nicea i pel rei Esteve Uros I de Sèrbia Fou assassinat, i Mico usurpà el tron
Artaxerxes III
Història
Emperador persa (358-338 aC).
Assassinà els seus germans a la mort del seu pare, Artaxerxes II, i es coronà rei Reconquerí Egipte, perdut en temps del seu pare Filip de Macedònia hi negocià, i també ho feren els atenesos, moguts per Demòstenes, per por dels macedonis Morí emmetzinat, i amb ell l’imperi Persa aquemènida inicià la davallada final
Pejo Javorov
Literatura
Poeta búlgar.
Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
guerres macedònies
Història
Guerres hagudes entre romans i macedonis durant el segle II aC.
En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC