Resultats de la cerca

Els més importants eren els decemvirs sacris faciundis , o sacerdots encarregats d’interpretar els llibres de les sibilles, els decemvirs litibus judicandis , o jutges pròpiament dits, i, sobretot, els decemvirs legibus faciundis , magistrats constitucionals als quals fou encarregada 451 aC la composició de la llei de les Dotze Taules

Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i…

El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…

A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats…

El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el…

O conseller en les localitats en què el nom de jurat designava els magistrats rectors del municipi

Els magistrats eren elegits entre els patricis pels comicia tributa , i foren suprimits en temps d’Alexandre Sever

Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer…

El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago

En la guerra, els estrategs s’alternaven cada dia sota la direcció de l’arcont polemarc Tenien cura, a més, de les qüestions diplomàtiques Llur importància creixent en aquest camp féu que esdevinguessin, des del s V aC, els magistrats principals