Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…
plebs
Història
A la Roma antiga, part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania, reservats als patricis.
La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus llei Canuleia, 450 aC,…
edicte
Dret romà
Font important dels ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern.
Aquesta facultat legislativa era inherent a la mateixa magistratura i obeïa l’exercici de l' imperium i el dret dels ciutadans romans de conèixer les normes que els serien aplicades En un inici, la promulgació de l’edicte era feta verbalment en reunió pública convocada a aquest efecte, i posteriorment en taulers de fusta fixats als llocs públics Aquesta forma legislativa es mantingué sota l’Imperi en assumir el cèsar les magistratures, i evolucionà en el marc de les constitucions imperials constitució A la Catalunya medieval les ordinacions ordinació dels organismes de l’…
patrici | patrícia
Història
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien el paper de…
dret francès
Dret
Dret vigent a l’Estat francès.
Derivat del dret romà, que fou vigent, d’una manera general, d’ençà de Caracalla a totes les Gàllies, l’actual dret francès fou molt influït pel dret dels pobles germànics sobretot pel dels francs Abans de la recepció del dret romanista al s XIII ja s’havia produït la divisió entre la zona nord, de dret consuetudinari, més germànic i feudal, on el dret romà només era utilitzat com a supletori, i la zona sud Occitània, amb un dret escrit i molt romanitzat per influència de les universitats de Montpeller i de Tolosa Llenguadoc La Revolució del 1789 posà fi als drets de les diferents…
judici laboral
Dret processal
Judici plantejat davant les magistratures de treball o jutjats del social per a resoldre els conflictes propis d’aquesta matèria entre treballadors i empreses (reclamacions de quantitat, sancions, qüestions de seguretat social, acomiadaments, etc).
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…