Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Georgi Dmitrevič Afanas’jev
Geologia
Geòleg rus.
Féu estudis sobre la formació de les roques magnètiques al Caucas, sobre l’origen de les roques i sobre la gènesi del petroli
Ami Boué
Geologia
Geòleg alemany d’origen francès.
Estudià a Edimburg, on recollí els materials per al seu Essai géologique sur l’Écosse 1820 Visqué a París, on fou un dels fundadors de la Société géologique de France 1830 Entre els seus treballs cal remarcar descripcions mineralògiques de nombroses roques magnètiques
anomalia
Geologia
Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses en l’escorça terrestre.
L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de la topografia…
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a…
carta magnètica
Geologia
Mapa en el qual són representades les característiques magnètiques d’una zona determinada.
La carta de línies isògones és la que conté les línies de punts d’igual declinació magnètica la carta de línies isoclíniques conté les línies de punts d’igual intensitat del camp magnètic horitzontal o vertical El seu ús ha estat limitat pel fet que les cartes nàutiques modernes inclouen el valor de la declinació magnètica
geomagnetisme
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
paleomagnetisme
Geologia
Estudi del magnetisme terrestre natural romanent a fi de determinar la intensitat i direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.
En el camp de l’estratigrafia magnetoestratigrafia es tracta específicament de l’estudi del magnetisme fòssil o romanent de les roques a fi d’establir-ne unitats estratigràfiques i fer-ne una correlació a escala mundial El paleomagnetisme es desenvolupà lentament durant els primers decennis del s XX Hom demostrà que els minerals magnètics, els primers a cristallitzar, dels corrents de lava, adquireixen l’orientació del camp magnètic terrestre i aquesta resta fixada per sempre en el moment de la consolidació de la roca, si la temperatura és inferior al punt de Curie és la imantació…
hipòtesi de Vine-Matthews
Geologia
Hipòtesi que explica la distribució lineal i simètrica de les anomalies magnètiques oceàniques com a resultat de la magnetització romanent del magma injectat a les dorsals centreoceàniques, d’acord amb la polaritat del camp magnètic terrestre en el moment del refredament.
El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme
Geologia 2016
Geologia
L’Antropocè, nova època geològica Els residus radioactius del plutoni de les bombes nuclears són un dels elements característics de la marca estratigràfica associada amb l’Antropocè © CTBTO L’Antropocè, o l’edat de l’home, va ser admesa com una nova època geològica a l’agost del 2016 en el 35è Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Ciutat del Cap República de Sud-àfrica Correspon a la tercera època o sèrie del període Quaternari, dins l’era del Cenozoic, i és posterior a l’Holocè L’inici de l’Antropocè s’ha fixat en el 16 de juliol de 1945 i arriba fins al moment actual Una comissió…