Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
coeficient
Física
Magnitud que caracteritza una determinada propietat d’un sistema.
Generalment, és expressada per un quocient o un producte de magnituds de diferents espècies, de manera que el seu valor numèric té dimensions i ha d’expressar-se en termes d’una unitat de mesura, la qual prové del quocient o del producte de les unitats de les magnituds que el defineixen Hom no ha respectat sempre aquesta definició estricta i sovint ha confós els coeficients amb els factors , els quals són normalment quocients de magnituds de la mateixa espècie i, per tant, són nombres adimensionals
regulació automàtica
Tecnologia
Correcció o ajust automàtic de les temperatures, pressions, intensitat i tensió de corrents elèctrics, velocitats d’òrgans mecànics, cabals de fluids, etc.
Per tal de poder establir una regulació automàtica cal installar un detector, un emissor i un servomotor, de manera que les magnituds físiques que hom vol regular són detectades i mesurades pel detector, òrgan sensible a aquelles magnituds, comparades amb el valor que haurien de tenir per l’emissor, i el servomotor, en funció de la diferència comprovada, actua en el sentit de corregir l’anomalia
mesura
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són…
flux
Economia
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques.
Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’elaboració de taules…
instrumentació
Tecnologia
Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura) per a detectar, observar, mesurar, analitzar, comprovar, calibrar, controlar i regular fenòmens físics i per a enregistrar, processar i comunicar les dades corresponents a aquests fenòmens.
La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el…
teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que…
Friedrich Zöllner
Astronomia
Astrofísic alemany.
Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds
creixement econòmic
Economia
Increment de la capacitat productiva d’un estat i també dels recursos disponibles.
Consisteix només en l’augment quantitatiu de certes magnituds econòmiques, sense que necessàriament n'augmentin les expressions per capita ni es produeixin les transformacions socials en què es basa el desenvolupament