Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Club Twirling Canet
Gimnàstica
Club de twirling de Canet de Mar.
Fundat el 1970, fou impulsat per Elen van Delf Els primers deu anys participà en les festes majors de diferents pobles de Catalunya i el 1980 s’afilià a la Federació Catalana de Majorettes i Bandes A partir del 1989 assolí els primers èxits en twirling en l’àmbit català El 1992 aconseguí la segona posició en l’especialitat de dance sènior al Campionat d’Europa D’altra banda, Laura Ros i Maite Jiménez reberen la medalla de plata en la modalitat de duo al Campionat d’Europa 1992 i al Campionat del Món 1993
Club Twirling Blanes
Club Twirling Blanes
Gimnàstica
Club de twirling de Blanes.
Fundat el 1992, nasqué a partir del Grup de Majorettes i Banda Musical de Blanes, creat l’any 1972 Durant la dècada de 1980 introduí el twirling a l’Estat espanyol i Pere Comas, director del grup en aquella època, en fou un dels impulsors El 1992 s’afilià a la Federació Mundial de Twirling Baton WBTF i a la Confederació Europea de Twirling Baton CETB Guanyà en nombroses ocasions el Campionat i la Copa de Catalunya i d’Espanya de twirling Participà en competicions d’àmbit europeu i mundial, on competí en les disciplines de grups i equips Aconseguí la medalla de bronze en la…
twirling
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
Puig-reig
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Bages, travessat de N a S pel Llobregat.
Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…
Pasqua i primavera
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…
De Quaresma a Pasqua
Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…