Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
osteopetrosi
Patologia humana
Afecció òssia congènita i hereditària, no gaire freqüent, que consisteix en un augment del teixit ossi compacte en detriment del teixit esponjós a conseqüència d’una alteració de la reabsorció osteoclàstica fisiològica.
Es caracteritza per una gran fragilitat òssia que ocasiona fractures espontànies Pot provocar greus anèmies per invasió pètria de la medulla òssia Hom l’anomena també malaltia d’Albers-Schönberg i malaltia marmòria dels ossos
Timoteu
Escultura
Escultor grec.
Continuador de l’escola de Fídies —del qual imità alguns aspectes, com és ara la delicadesa i subtilitat dels plecs de la indumentària—, treballà a Roma estàtua marmòria d’Àrtemis al Palatí, a Epidaure temple d’Asclepi i al mausoleu d’Halicarnàs Excellí, però, en la representació de figures de nereides i de níkai níkē Hom li atribueix l’escultura de Leda i el cigne coneguda a través de moltes còpies, una de les quals als Musei Capitolini de Roma i també una Atena amb l’ègida estrellada
Coix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura-Vinalopó, al peu de la Serra de Callosa, des del vèrtex (568 m alt.) de la qual davalla vers el nord fins a la plana (20 m) al límit amb el camp de la Murada oriolà.
La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que…
Simònides
Literatura
Poeta grec.
Hom en té la imatge acabada del poeta viatger, tal com el conegueren les acaballes de l’època arcaica Acollit a les cases dels poderosos per celebrar les ocasions d’una existència brillant, creà un gènere nou de la lírica coral, l’epinici Pel fet d’haver estat, segons la tradició, el primer poeta que demanà una soldada per la seva tasca —un intent que entroncava amb el mateix sentit dessacralitzador de la poesia—, provocà un gran escàndol, que la posteritat s’ha complagut a transmetre, divulgant la imatge d’un home avariciós i calculador, desmenjat i perplex davant el misteri insondable dels…
Mitridates VI del Pont
Història
Rei del Pont (111-63 a C).
Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau 84 aC Els anys…
malaltia d’Albers-Schönberg
Patologia humana
Afecció òssia descrita pel radiòleg alemany Heinrich Albers-Schönberg (1865-1921) coneguda també amb els noms de malaltia marmòria dels ossos o osteopetrosi.
Joan Roís de Corella
Literatura catalana
Escriptor.
S'intitulava cavaller i mestre en teologia Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça, la seva família estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Entre el 1455 i el 1461 ja tenia el suficient prestigi literari per a canviar lletres de casuística amorosa amb el príncep Carles de Viana, el qual ostentava aleshores el títol de duc de Gandia Entre la darreria del 1468 i el començ del 1471 obtingué el grau de mestre en teologia Heretà dels seus pares una fortuna que li permeté de dur una vida benestant i de lliurar-se al conreu de la literatura Tingué amors amb una dama…
Despoblat d’Espós (Sort)
Art romànic
Situació Les tradicionals pedreres d’Espós han fet desaparèixer la major part d’aquest despoblat ECSA - A Roig El lloc d’Espós és situat a migdia del poblet d’Altron, en una coma del marge dret del riu de Sant Antoni, just en la partió de termes d’Olp i d’Altron Mapa 33-10214 Situació 31TCG445007 Per a accedir-hi s’ha de seguir l’antic camí d’Altron a Olp, precisament fins a la partió dels dos termes, per sota del serrat de Planell tot aquest vessant és la partida d’Espós ARD Història Segons alguns autors, el topònim d’Espós podria ser identificat amb la Civitate Exposita que figura…
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més…
Pere de Guines
Art gòtic
Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…