Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
prunina
Alimentació
Bioquímica
Glucòsid menys amarg que la naringina, de la qual deriva per hidròlisi.
pa
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana,…
pectina
Alimentació
Bioquímica
Substància vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
Hom l’obté de l’escorça de fruits cítrics o del bagàs de poma Diluïda amb sucres i barrejada amb sals amortidores, és emprada com a additiu gelificant, espessidora i estabilitzadora d’aliments melmelades, gelatines, conserves, salses, etc
préssec pla
Alimentació
Botànica
Préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.
àcid tànnic
Alimentació
Química
Enologia
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.
Són unes pólvores blanques o groguenques, amorfes, solubles en aigua i en alcohol donant líquids de reacció àcida És emprat com a antisèptic i astringent i com a clarificant en enologia
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
anàlisi sensorial
Alimentació
Anàlisi de la palatabilitat d’un aliment portada a terme per tastadors experts o bé per representants del consumidor mitjà.
Té per finalitat de comprovar la constància de l’aroma, del gust i de la textura de l’aliment, avaluar-ne els ingredients o bé estudiar la qualitat i el possible èxit comercial d’un producte La formació dels qüestionaris, les condicions personals capacitat sensorial dels tastadors, les condicions ambientals llum, temperatura i la interpretació dels resultats han d’ésser molt estudiades per tal que les dades obtingudes tinguin validesa més o menys general
light
Alimentació
Que té un 30% menys de calories de les que són habituals en la seva composició o comparat amb un producte similar.
Aquest terme no s’ha de confondre amb els conceptes de baixa aportació calòrica o sense aportació calòrica
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina