Resultats de la cerca

Destacat autor de novella negra , desenvolupà la tècnica narrativa del ‘Private Eye’ en el personatge del detectiu Lew Archer, en la qual aquest es converteix en un testimoni subjectiu dels personatges i en el fil conductor de la intriga Algunes de les seves novelles són Trouble Follows Me 1946, Blue City 1947, Three Roads 1948, Experience with Evil 1953, The Ferguson Affair 1960 i The Blue Hammer 1976

Caracteritzat per una gran sobrietat interpretativa, encarnà especialment papers d’home dur i cínic, el típic “dolent” de les pellícules De la seva filmografia destaquen Kiss of Death 1947, que li valgué un Globus d’Or el 1948, de H Hathaway Yellow Sky 1949, de WA Wellman Panic in the Streets 1950, d’Elia Kazan The Alamo 1960, de J Wayne Judgment at Nuremberg 1961, de S Kramer Cheyenne Autumn 1964, de J Ford The Moonshine War 1970, de R Quine When the Legends Die 1972, de S Millar Bear Island 1979, de D Sharp Hanky Panky 1982, de S Poitier Against All Odds 1984, de T Hackford i…

De vocació precoç, escriví una primera novella a setze anys Estudià literatura anglesa, filosofia i psicologia a la Universitat de Stirling, i posteriorment visqué a Londres i en altres llocs d’Anglaterra L’any 1988 retornà a Escòcia, on visqué fins a la mort L’any 1984 aparegué la primera novella, The Wasp Factory , que tingué molt bona acollida tot i que causà polèmica per la temàtica, la vida d’un adolescent convertit en un assassí en sèrie En total, publicà una trentena de novelles i alguns llibres de narracions de temàtica variada que van des del gènere negre fins a la ficció política,…

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida Conreà tots els gèneres literaris a més de la narrativa, i especialment la novella, que constitueix, amb diferència, el gruix de la seva producció, fou autor d’alguns volums de poesia Ésser en el món, 1949…

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…

En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…